Creus, confessionalitat i tolerància


Un cop més, parlo del Líban en resposta al què passa per allà. El cas de la sentència d’un tribunal que diu que no poden haver-hi creus en un institut de Valladolid m’ha fet pensar en com es viu aquí la tolerància, l’aconfessionalitat de l’estat i la presència de símbols religiosos. M’ha semblat interessant aquest article de la Pilar Rahola aparegut a La Vanguardia.

El més important em sembla que és el punt de partida: el reconeixement de la realitat. El país, o millor dit, l’Estat és aconfessional, però no anticonfessional, ni ateu. Seria impensable, per no dir absurd. La gent, que forma el país i que li dóna la base per poder existir, és, en la seva majoria, creient. I, com ja he dit moltes vegades, membres de diferents confessions religioses. Els carrers del Líban són plens de petites capelletes on hi ha imatges de la Verge, de sants amb devoció popular. I no n’he vist mai cap que hagi estat atacada per ningú. Els sacerdots són respectats per tothom, perquè encara que no comparteixis la seva fe la respectes, i respectes les persones que pensen i creuen de maneres diferents.

La presència de símbols religiosos a les escoles públiques penso que ha de tenir en compte tot això. Si la realitat és cristina, és curiós que la llei ho negui. Si la realitat és multiconfessional, és curiós (o seria curiós) que la llei imposés una cosa diferent. Negar la història o la realitat és una mala manera d’intentar construir res, i això no té res a veure en convertir-se en un país confessional, ni en imposicions religioses.

La relitat libanesa; la creu i la mitja lluna

La relitat libanesa; la creu i la mitja lluna

No sé si hi ha al Líban alguna llei que parli d’això, però no m’estranyaria gens que en zones on una religió és majoritària hi hagi símbols a les escoles públiques. Ara, cal tenir en compte també que molta gent, aquí al Líban, tria una educació privada pel conjunt del què aprendran els fills. L’educació no és només aprendre a llegir i a escriure; és aprendre a conviure, a ser persona, amb totes les seves dimensions i conseqüències…

Anuncis

3 Responses to Creus, confessionalitat i tolerància

  1. Lali ha dit:

    A Turquia també ens va agradar molt com conviuen les tres grans religions monoteistes.
    Encara ens queda molt per aprendre, aquí no deixem fer gaires mesquites a llocs cèntrics, enviem a la gent que resi al seu Déu als polígons…que no es vegin! Ens costa acceptar les “noves” religions que venen de “fora”…i fins i tot les “velles” que ja són “dins”…

  2. Àlex ha dit:

    El respecte i la convivència aquestes són les paraules claus. Al Líban aquesta barreja els és totalment natural. Segur que en podem aprendre coses d’aquesta situació.

    Àlex

  3. ferrancanet ha dit:

    Àlex, de fet, em sembla impossible conviure si no es respecta… El problema és que per a respectar cal conèixer, i això requereix temps i ganes!

    Lali, gràcies per l’aportació sobre Turquia… Diferent també del què a vegades es pot pensar veient les notícies que arriben des d’allà…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: