De cara el futur


Hotels Phoenicia i Holiday Inn, a Beirut

Després de l’escrit d’ahir, i dels comentaris que s’hi van fer, em sembla normal plantejar-se quin futur poden tenir els palestins que viuen al Líban. Per part del país hi ha una opinió general contrària a l’assentament permanent. Els motius són lògics, i em sembla que compartits pels propis palestins. No són libanesos, i no van venir al Líban perquè van voler, sinó perquè no tenien més remei. Són palestins, i amb tot el dret del món, no volen renunciar a ser-ho. La solució, doncs, hauria de venir per un retorn al seu país d’origen.

Però és aquí on comencen els problemes. Per una banda, és evident que aquest retorn no és gens senzill. Les seves cases, el seu país, en part, està ocupat per l’estat d’Israel. I és un fet que no està disposat a retirar-se d’aquests territoris. Trobar la solució passa per força per la renúncia israeliana al control d’un territori que van ocupar fa 60 anys.

Però els altres problemes són els que tenen més relació amb el Líban. Mentre es resol el problema (dit en plan optimista) el Líban, i els libanesos, no poden viure tancant els ulls a aquesta part dels habitants del seu país, tot i que no se’ls vulgui considerar libanesos per raons d’equilibris intercomunitaris. Viure sempre pendent de les ajudes internacionals (via les diferents organitzacions de les Nacions Unides) és bastant impresentable. Fins i tot des del punt de vista econòmic, el país podria aprofitar-se del què poden aportar els palestins.

Que visquin concentrats en alguns punts no deixa de ser, en part, natural. Però perd la naturalitat quan no tenen altres possibilitats. També hi ha baris d’armenis, però si viuen junts no és per obligació.

És un problema difícil, i tampoc és qüestió d’atribuir tota la culpa al Líban o a Israel. Cadascú és responsable dels seus actes, els que els han fet fora del seu país; els que els han acollit amb desgana i no només sense donar facilitats, sinó posant tot tipus de traves; i els que, tenint la possibilitat de fer alguna cosa, davant d’aquests fets no reacciona per trobar solucions.

Advertisements

3 Responses to De cara el futur

  1. M.P ha dit:

    Gràcies pel comentari. Com a la Calin, em va impactar el reportatge…

  2. Calín ha dit:

    Confiem que poc a poc tot es vagi solucionant i com deia el Capità Enciam …”els petits canvis són poderosos”. Qui sap si en un futur a tota la zona és va pacificant una mica tot.
    Per cert, has parlat amb cap libanès d’aquest tema? Trobo que són molt dràstics amb la qüestió.

  3. Lali ha dit:

    M’ha agradat el comentari del Capità Enciam! Jo no vaig veure el reportatge però sembla bastant complicat de resoldre. L’Òrgan de l’Onu que es cuida dels refugiats (ara no em surt el no…) no hi té cap paper als camps?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: