La crisis immobiliària


Achrafieh (o Ashrafieh...)

Achrafieh (o Ashrafieh...)

Al Líban la crisis immobiliària encara no ha arribat. A Ashrafieh, el meu barri, és una autèntica bogeria. Hi ha cases en construcció per tot arreu. Durant tot el dia els sorolls habituals dels clàxons queden ofegats pels dels camions, les grues, les excavadores…

Es tracta d’un barri que fa uns anys comptava amb un cert encant, i on encara es poden trobar algunes cases amb grans jardins, plens d’arbres centenaris.

Però la majoria d’aquestes cases de mica en mica són substituïdes per torres de 50 metres, amb pisos de luxe.

Torre a Achrafieh

Torre a Achrafieh

La gent es pregunta qui les compra, ja que la majoria dels sous libanesos són bastant baixos. La resposta cal buscar-la, pel què diuen els experts, en la gent que viu fora del país. En alguns casos es tracta d’inversions estrangeres, especialment dels països del golf, pensant en el futur, per a poder vendre després els pisos amb el preu multiplicat. En altres casos són libanesos o descendents de libanesos que volen tenir un pis a Beirut. Hi ha també qui compra els pisos per llogar-los després als libanesos que tornen durant les vacances per estar amb la família que queda per aquestes terres.

Els jardins del Palau Sursock

Els jardins del Palau Sursock

En qualsevol cas, la construcció continua sent un negoci rentable, tot i que a diferència de fa uns mesos, els preus comencen a moderar-se una mica, degut a què ja no està tan clar que en qualsevol moment aparegui un milionari i pagui al comptat el preu que li demanis.

També en la construcció et trobes amb coses diferents. Per exemple, a Beirut, o com a mínim en els barris cèntrics, abans de construir un nou edifici has de deixar el terreny sense construir-hi res durant una temporada. El motiu no el tinc del tot clar, ja que he sentit diferentes versions: per poder fer estudis arqueològics, o per poder tenir places de pàrking… El fet és que està ple de terrenys sense construir, ocupats per desenes de cotxes, i que d’un dia per l’altra passen a ser una nova construcció.

Advertisements

6 Responses to La crisis immobiliària

  1. M.P ha dit:

    Fa 40 anys que vivim al mateix barri de Barcelona. Quan varem arribar , ens instalàrem a un petit àtic de l’única casa de pisos del carrer. La resta eren torres amb jardí. Ara no en queda cap: han estat substituides per blocs, no massa alts, de pisos i fins i tot on hi havia una de les torres ara hi ha un hotel.

    On vivim ara, els últims pisos nous no es lloguen ni es venen. I els vells, tampoc. I cada cop hi ha més anuncis de lloguer o venda als balcons.

  2. M.P ha dit:

    Ja t’apropes a les 20.000 entrades!!

  3. ferrancanet ha dit:

    ens hi acostem, però encara queden uns quants dies! (si no hi ha sorpreses…)

  4. Calín ha dit:

    Veig que al menys vius en un bon barri, inmers en el bon* Beirut. La meva “ampte” Rimonda i el seu marit Nicolà crec que hi viuen a Achrafieh, hi tenen una carniceria. … si els veus donal’s-hi molts records. ; )

    *bon en el sentit de força neutral

  5. ferrancanet ha dit:

    Els busco i els hi dono de part teva : )

  6. Toni ha dit:

    Hola Ferran!

    S’oc en Toni Millet. Ja se que aquest no es el lloc mes indicat pero es que he perdut la teva adreça de correu electrònic i jo m’he canviat la meva. (…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: