Ambaixada espanyola al Líban
Aquest matí s’ha anunciat un decret del president de Síria per a establir una ambaixada al Líban (després de 60 anys sense relacions diplomàtiques!). Ja es veu que el tema de les ambaixades té la seva importància…
Ahir vaig estar a la recepció que cada any s’organitza a l’ambaixada espanyola al Líban en motiu de la “hispanidad”. Em va servir per a conèixer gent interessant, per saludar a alguns coneguts i per veure un espectacle al què no estic habituat (les festes d’un cert nivell social, per dir-ho d’alguna manera).
La part oficial és senzilla: els dos himnes seguits d’un breu discurs de l’ambaixador espanyol fent balanç de l’any i confiant en què el proper sigui encara millor. Després, sopar (amb productes “típics”, des de la paella fins a la truita de patates, passant pels embotits i els formatges) i un breu concert de música “típica” espanyola (és a dir, flamenc).
Entre els assistents s’hi pot trobar de tots: ambaixadors, militars de la UNIFIL, polítics, cooperants espanyols, libanesos amb diferents graus de relació amb Espanya, periodistes, gent de la cultura… Entre ells em va agradar poder parlar amb el corresponsal de La Vanguardia al Líban, en Tomàs Alcoverro, amb el que espero poder parlar un altre dia i transmetre-us part dels seus trenta anys passats al Líban.
És interessant veure l’afició que té el libanès (així, en general) per Espanya, tot i que en molts casos el seu coneixement es limiti a quatre tòpics. I més interessant és trobar-se de tant en tant algú que coneix amb més profunditat la realitat espanyola (em va fer gràcia, per exemple, el comentari d’un libanès quan li vaig dir que era de Barcelona: aleshores tu ets català!)
Sortir del país et posa una mica al teu lloc, i posa al seu lloc també el país d’on vens. Per a les coses bones i per a les no tan bones.
Coses de Beirut 
No t’acostumis a relacionar-te amb gent important!! que sí l’exèrcit, l’embaixada….
M’imagino que deu ser pel fet de ser periodista., .perdó, “Llicenciat en Comunicació Audiovisual”…
Sí que em sembla molt interessant que coneguéssis el periodista Tomàs Alcoverro. Ja ens faràs cinc cèntims del què t’explica…Trenta anys són molts anys!!
Ferran: he llegit totes les entrades, tens una facilitat per copsar i transmetre molt bé la realitat. Bona cosa és anar a recepcions, això ja és un nivell superior. Parlar de crisis el Líban dóna per molt i pot ser molt variat, crisi política, econòmica, m’agradaria si un dia et sembla que ens expliquessis si es percep la crisi econòmica que ens està afectant a tots.
M.P.: des de petit m’he acostumat a relacionar-me amb gent important (per a mi!) ; )
Però no pateixis, que fins i tot en aquestes recepcions no acostumo a estar massa amb la gent important, però serveix per veure que la importància no té per què estar renyida amb la normalitat…
En relació amb el Tomàs Alcoverro tinc la intenció de quedar un dia amb ell per explicar-vos les seves impressions.
Xavier: et dec una cervesa quan tornis cap aquí (pels comentaris, s’entén!). Per cert, que vaig conèixer un fill teu quan vaig estar per Barcelona! Prenc nota de la petició sobre un anàlisi de la situació econòmica i de la “coyuntura mundial” actual…
Hi era la Maruja Torres?