El paper de la UNIFIL (o FINUL)



Fa dos dies vaig poder estar, finalment, a la base militar de la FINUL (o UNIFIL…) construïda pel contingent espanyol, situada a prop de Marjayoun, al sud del Líban. Una visita interessant, que permet conèixer de primera mà el treball que fa aquesta força multinacional enviada per les Nacions Unides per seguir el compliment (o no) de les resolucions de l’any 2006. Treball, per cert, bastant complicat.

La base és exemplar: moderna, àmplia, amb tots els serveis necessaris per fer la vida agradable dels soldats que hi passaran 4 mesos en un ambient exterior sovint tens. No vull evitar felicitar a la gent que ens va atendre per haver aconseguit transmetre una imatge de l’exèrcit molt més positiva que la que es pot tenir habitualment, i no em va semblar, en cap moment, gens forçada.

No sóc un habitual a les bases militars. No tinc família militar. No he fet la mili… La meva relació amb l’exèrcit és mínima (o fins i tot podria dir nul·la), però allà vaig poder veure que hi ha moments on l’exèrcit és una peça necessària. És veritat que seria millor no arribar a aquests moments, però potser també és utòpic, coneixent una mica el tipus de persones que es troben pel planeta Terra! Podeu veure les fotos de la visita aquí

Per a la majoria dels catalans, el militar és un personatge com a mínim desconegut, i habitualment amb mala premsa. En el viatge a la base militar vàrem passar per la placa que recorda l’atemptat contra un dels carros amb militars espanyols, on van morir dos militars espanyols i quatre de colombians. No és gent que va al Líban a disparar trets contra la gent, a imposar no se sap què. És veritat: no són ONG’s, però això no vol dir ni que totes les ong’s siguin bones, ni que només les ong’s siguin bones.

Per acabar només voldria comentar que a la feina purament militar (control de la zona, impedir el rearmament d’Hesbol·là així com possibles violacions del territori libanès per part d’Israel) s’hi afegeix una feina molt important de col·laboarció amb les autoritats locals per solucionar, en la mesura de les possibilitats concretes, els problemes que encara hi ha per aquelles terres.

Qui ho havia de dir que acabaria escrivint de manera tan positiva del paper de l’exèrcit! Però si comencés a criticar-ho no seria pel què he vist, sinó per idees que tingués abans d’haver-ho vist, és a dir, per prejudicis. Des d’aquí, un agraïment al coronel que ens va acompanyar, i al general que ens va convidar a dinar, a més dels diferents militars que ens van ensenyar la base!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: