Un altre cop pendent dels veïns

divendres, 31-Octubre-2008
Efectes de latemptat

Efectes de l'atemptat

A les notícies d’ahir, a més de l’atemptat d’ETA contra la Universitat de Navarra, es parlava de la manifestació a Síria en resposta a l’atac americà contra civils sirians a prop de la frontera amb Irak. És difícil saber qui diu la veritat en casos com aquest. Per un costat es parla d’un atac contra el responsable de la xarxa d’Al-Qaeda (valgui la redundància) que organitza el pas de combatents estrangers a Iraq, mentre les fonts síries parlen d’un atac contra civils. Ja he comentat alguna vegada l’ambigüitat del terme civil en aquests casos, ja que tots els membres d’Al-Qaeda són civils, així com els d’Hesbol·là (o els d’ETA…). És evident que els nens són civils, això ningú ho discuteix.

Que Síria estigui inquieta implica una certa inquietud al Líban, de la mateixa manera que quan Israel està nerviós el Líban també ho està. La convivència amb els veïns (tornem-hi!) afegeix als problemes locals un element totalment fora de control, i dificulta assolir la normalitat necessària per a tenir perspectives de pau. Darrerament Síria ha desplegat noves forces militars per Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Control de passaports

dijous, 30-Octubre-2008

Aquest vídeo me’l va passar un libanès. Té gràcia, i em sembla interessant (de veritat!) perquè permet entendre que els que des d’Europa es veuen com a simples terroristes aquí són gent molt normal, que funcionen amb criteris molt diferents, més propers als dels milicians que no pas als del terroristes (tot i que a vegades actuïn com a autèntics terroristes). Es tracta de persones que tenen la seva família, la seva feina i fan una vida molt normal. L’única diferència és que, quan cal, Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ajudar al Líban

Dimarts, 28-Octubre-2008
Paisatge, de Nacho Amor

Paisatge, de Nacho Amor

El Rafa Peró ha posat en marxa un sorteig d’un quadre pintat per l’artista català Nacho Amor per col·laborar amb els projectes de cooperació de l’associació ALDEC (en la que jo també col·laboro). Si alguna vegada heu tingut ganes de donar un cop de mà en la formació del jovent libanès ara teniu una oportunitat de fer-ho de manera senzilla. Si entreu a la seva pàgina podreu veure com funciona el sorteig.


La pluja mediterrània al Líban

dilluns, 27-Octubre-2008
Pluja (del 2006 a la foto) al Liban

Pluja (del 2006 a la foto) al Líban

Aquests dies estem tenint pluja per aquestes terres. Pluja en forma de tempestes, amb llamps i trons, i aigua a dojo. Com les tempestes que cauen a la costa mediterrània occidental durant la tardor. Una altra similitud entre els dos extrems del Mare Nostrum.

No sé si els extrems que es veuen en la climatologia tindran alguna relació amb la manera de ser mediterrània. Quan ens referim a la gent dels països nòrdics sovint s’afirma que la seva manera de ser està en part influenciada per la climatologia i per les porques hores de sol que hi ha, que els porten a quedar-se a casa en comptes de sortir al carrer. Docs possiblement les posicions extremes i radicals (i sovint, diguem-ne per exemple, viscerals) que hi ha per les terres mediterrànies es deuen Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Memòria, història i perdó

divendres, 24-Octubre-2008

He seguit, de lluny, el tema de la Llei de la memòria històrica i la decisió del jutge Garzón d’investigar algunes fosses comunes de l’època posterior a la guerra civil espanyola. No tinc intenció de parlar d’això, tot i que també en tinc ganes, sinó de destacar que per aquí tenim un problema similar.

És important no perdre la memòria dels fets històrics, ja que, en part, és el què ha passat el què porta al present (sigui per a bé o per a mal). Però per a poder recordar primer cal conèixer. I quan hi ha una guerra per enmig, i odis totalment injustificats és difícil (impossible?) parlar de realitat del què s’explica de la història.

En tot el què s’està parlant, tant aquí com allà, hi trobo a faltar el perdó per tots costats. De què serveix Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Somniem?

dimecres, 22-Octubre-2008
Castell de la vall d'Akkar, al nord del pais. Una visita pendent.

Castell de la vall d'Akkar. Una visita pendent

El Líban actual em recorda, en un cert sentit, a la Catalunya que vaig viure a mitjans dels anys 80 (la dels 70 suposo que encara seria més similar, però no puc recordar-la). I el què estic vivint aquests últims mesos m’ha fet recordar una (altra) cançó del Lluís Llach, on parla dels somnis impossibles i insensats d’un poble que creu en un futur millor.

El libanès ha après també a esperar. N’ha après tant, ha tingut tant de temps per aprendre’n, que uns quants han arribat a desesperar del seu propi país, o han preferit esperar des d’un altre lloc.

Darrerament els somnis s’estan disparant. Es veu una possibilitat d’arribar al què durant tant de temps s’ha perseguit, i al mateix temps hi ha una por, fruit de l’experiència, a què qualsevol cosa pugui Llegeix la resta d’aquesta entrada »