M’estic perdent…


Els esdeveniments de les últimes setmanes no deixen de donar arguments a la gent que intepreta la política amb criteris d’interessos ocults geoestratègics. Geòrgia i el què hi ha passat seria conseqüència de les intencions expansionistes, per un costat, de l’OTAN i els Estats Units, i Rússia per l’altre. Israel, aliat dels Estats Units per antonomàsia, insisteix sobre la necessitat d’atacar Iran abans que sigui una potència nuclear (mentre Rússia s’hi oposa tantes vegades com faci falta), i al mateix temps anuncia que atacarà el Líban si Hesbol·là passa a dominar-lo. Síria anuncia que està disposada a col·laborar en un possible escut antimissils rus…

Em rendeixo. No sóc capaç d’explicar el què passa en aquest petit país si s’hi concentren els interessos de les grans potències en vistes a ibjectius més ambiciosos.

Molt sovint, gairebé continuament, els libanesos et parlen dels interessos dels altres països pel Líban. És cert que hi ha ingerències de tots costats i en tots els sentits. Però em sembla equivocada la interpretació d’aquest fet basada en l’interès concret pel país del cedre. Si els diferents països estan interessats en el Líban no és tant per les platges que hi ha, per les muntanyes, per les riqueses naturals… sinó per on està situat. El Líban és un punt d’interès pel fet de tenir com a veïns a Israel i Síria (amb el què això implica).

Influir en el Líban significa influir en un sentit o en un altre a Israel o en els països àrabs. Significa poder mantindre calma una regió de per si moguda, o per contra, poder encendre la metxa en qualsevol moment d’una bomba de conseqüències incalculables.

Els libanesos ho saben, i ho aprofiten per a negociar amb els possibles aliats. Tothom acusa als altres d’afavorir les ingerèncis estrangeres. I com que els altres grups tenen aliats estrangers, jo me’n busco per evitar quedar en inferioritat. Per tant, no és només que els altres països tinguin interès pel país, sinó que els propis libanesos sovint són els que ho provoquen. I quan raonen els problemes del país sovint els atribueixen als altres països, sense fixar-se massa en la responsabilitat que hi tenen els locals.

Anuncis

One Response to M’estic perdent…

  1. Ramon B. ha dit:

    No és molt comú però existeixen països petits, amb veïns diguem-ne “inquiets”, que se’n surten bastant bé. Per exemple Costa Rica. Peró el Líban presenta un contexte històric i geogràfic especialment conflictiu fa molts segles. Ètnies, religions, idiomes, recursos naturals … tot està irregularment repartit i no permet una pau ( o un acord de no agressió) durable.

    Peró deixar de fer esforços per arribar a aquesta convivència tant somiada per tots els de la regió seria un error fatal, perquè ho aprofitarien els de sempre, i una vegada més la força guanyaria a la raó. Espero que el Líban sempre trobarà homes amb ganes de lluitar per la pau malgrat els anys i anys de decepcions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: