Llegint la premsa libanesa


Fotomuntatge

Fotomuntatge

Abans d’entrar en matèria, un aclariment. Ara per ara, l’àrab no forma part dels idiomes que domino… Per tant, quan parlo de la premsa libanesa em refereixo a la que està escrita en francès o en anglès. Però em sembla que el què diré és aplicable a la resta.

Els mitjans d’informació al Líban es dediquen, sobre tot, als temes relacionats amb la política. És cert que hi ha també apartats dedicats a la cultura o a l’esport, però res a veure amb el què es dedica a la política local. Aquesta ocupa un 50% del total, mentre la resta es reparteix entre política internacional, economia, cultura, esport i altres…

Com que parlem d’un país petit, és evident que no sempre la política local dóna per tant, i aleshores s’arriba a uns extrems força peculiars (o com a mínim a mi m’ho sembla). Per exemple, és habitual que hi hagi un repàs de les visites que han rebut els personatges més importants: el president Sleiman ha rebut el president de l’associació de periodistes i han parlat sobre la situació del país; després ha rebut la visita de l’ambaixador de Suècia amb qui han discutit sobre els darrers aconteixements…

Per altra banda, com ja he dit en altres ocasions (evidentment començo a repetir-me!), no sempre és fàcil tenir notícies sobre les coses que passen en el país. Per exemple, si hi ha una base d’Hesbol·là en una de les muntanyes situades al centre del país la notícia queda en una nebulosa, i ja no saps si supera la categoria del rumor o es queda amb una nova llegenda urbana. Un simple incident (com per exemple el llençament d’una granada de mà o la persecució amb tiroteig inclòs d’algun personatge polític o religiós) es resumeix en tres línies breus, i per tant es banalitza el què en d’altres països serien fets greus.

Evidentment, cada grup polític procura influir sobre els diferents mitjans per donar una versió dels fets que li vagi bé. Un bon exemple és el què s’explica en aquest blog sobre la foto de l’escrit d’avui. Aquí les cadenes de televisió són, molt sovint, dels partits polítics o molt pròxims. I per tant la informació que donen cal prendre-la amb molta cautela.

Un cop més, em sembla que, malgrat les diferències, hi ha moltes coses comunes amb el què es troba a occident, però potser sense les capes d’imparcialitat que intenten amagar la realitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: