El futur de Catalunya…


Recordo que fa uns mesos comentava amb un amic igualadí (ja no sé si ho vaig dir també aquí, però em sembla que no) que tenia la impressió que al Líban es pot veure el futur de Catalunya. Aquesta idea, que es va quedar perduda per dins del cap, ha reaparegut amb força després dels comentaris de l’últim escrit.

Per a mi és molt senzill parlar del Líban. Per moltes raons: perquè a la gent d’aquí li agrada parlar del seu país, i sovint són els primers en criticar-ne moltes coses, o en veure’n el què caldria canviar; perquè la majoria dels lectors no són libanesos, i coneixen poc la realitat que hi ha per aquí; i perquè sé que si hi ha algun tema més espinós ningú em saltarà al coll (o com a mínim cap dels lectors habituals…). Però darrerament (i això sí que ja ho he dit en algun comentari) vaig descobrint que parlant dels problemes que hi ha per aquí estic tocant temes que si els plantegés parlant de Catalunya podria tenir alguns comentaris força sorprenents.

Tinc la gran sort de tenir parents i amics de tots colors. Fa uns quants anys vaig descobrir que no tothom gaudeix parlant de tots els temes, i que hi ha gent que no sap discutir. Que no escolta i que no pensa ni el què diu, ni el què li diuen (són pocs, no patiu!) Amb gent així, quan es toquen alguns temes acabes ràpidament amb un qualificatiu penjat a l’esquena.

Tot aquest rotllo a què ve? Ve al cas (espero) perquè quan un veu en una altra persona, país, empresa… algun defecte és més factible que el descobreixi en ell mateix. I passa sovint que les solucions evidents per als problemes dels altres no som capaços d’aplicar-nos-les per als mateixos problemes quan som nosaltres qui els patim…

Espero que no us enfadereu massa si l’escrit d’avui surt una mica de l’estil i la temàtica habitual… però em sembla que els comentaris d’ahir es mereixien un comentari ; )

Per cert, espero que l’invent dels vídeos que he posat a la columna de la dreta serveixi per a ensenyar-vos algunes de les coses que vaig fent per aquí…

La foto és del port de Byblos, de fa un mes… I l’enllaç a la definició d’esquena és per a aquells que han pensat que hauria d’aver dit espatlla!

Anuncis

3 Responses to El futur de Catalunya…

  1. Curiós ha dit:

    Gràcies, Ferran.

    Suposo que en part és una resposta als meus comentaris… és veritat que a vegades ens trobem amb gent que és incapaç de discutir amb una mica de seny…i que costa veure les possibles sol·lucions als problemes propis…

    Ahir vaig entrar a LV digital i em vaig esgarrifar de les bestieses i els insults que s’arriben a dir, amb motiu dels Jocs Olimpics, per si un participant és- o es sent- d’un petit país o d’un altre de més gran. Vaig sentir vergonya aliena ( no sé si es tradueix així allò de la “verguenza ajena”.

  2. ferrancanet ha dit:

    Curiós, de res!

    Agraeixo molt els comentaris que feu, ja que sovint em donen nous temes que, a més, asseguren l’interès d’algun dels lectors habituals : )

    És una resposta al teu comentari, però és un tema que em roda pel cap des de fa uns quants anys, i que em sembla que no s’ha treballat gaire bé des d’on s’hauria de treballar. Penso, per exemple, en els polítics, que sovint es limiten a discursos buits i ambigus (Mar, no t’enfadis, que no he llegit cap dels teus discursos!)

  3. Lali ha dit:

    Hola a tothom,
    no sé si em vaig explicar bé però jo veig que la migració dels anys 60 en alguns llocs, encara que us sembli impossible de creure, està (no sé com dir-ho) “diferenciada”, no està “integrada” del tot, i jo em pensava que sí. Potser parlo més de zones de fora de l’àrea metropolitana on encara sents termes com “xarnego”, per tant, ja no us explico quins altres termes es fan servir pels nouvinguts de cultures molt més diferents de la nostra.
    Per cert, aprofito per recomenar el programa del Canal 33 KARAKIA que a través de la cuina viatja per llocs de Catalunya on ha anat a parar gent de tot el món i és molt interessant per conèixer altres maneres de veure el món!
    Des de l’escola em preucupa a vegades una mica el que deia la Calín, que hi ha mestres que tenen molt d’interès de marcar l’orígen no-català dels alumnes tant dels nouvinguts com dels que ja han nascut aquí, han estst a l’escola bressol, a l’escola,… i no tinc clar que a vegades això no sigui un motiu que en comptes d’ajudar-los , els vagi en detriment. És a dir, hi ha nens i nenes nascuts a molts llocs del món, o fills de pares d’arreu del món que sembla que a vegades la societat s’esforci a fer-los sentir estrangers i potser ells no s’hi senten! Com deia aquell…no sé si m’explico…
    Apa, una abraçada
    Lali

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: