L’aeroport de Beirut


Aeroport de Beirut

Aeroport de Beirut

Aquests dies els he passat anant i venint entre l’aeroport i casa meva. Després de10 mesos i més de 15 viatges a l’aeroport, encara no m’he acostumat a l’espectacle permanent que s’hi pot veure.

L’aeroport internacional Rafic Hariri de Beirut no és, precisament, un gran aeroport. Tant per a les arribades com per a les sortides hi ha una sola porta. Això provoca, sobre tot en el cas de les arribades, una concentració de gent que espera als viatgers bastant insòlita. Cal tenir en compte que hi ha molta gent que ve al Líban per a veure la seva família després d’uns quants anys sense poder-ho fer, i per tant el grup que l’espera pot estar format per unes deu o quinze persones. A això cal afegir-hi la diversitat pròpia del país, que permet veure plegats tot tipus d’indumentàries (des d’algunes burques fins a l’estil més occidentalitzat que es pugui imaginar, passant per turbants, túniques i el què fagi falta).

Però per si encara no fos suficient són abundants els casos de gent que espera amb rams de flors, o amb globus amb inscripcions tipus Welcome back o similars.

Com sempre, encara cal afegir-hi el toc colonial, per dir-ho d’alguna manera: mossos i no tan mossos portant els carros plens de maletes enormes, dones africanes o asiàtiques acompanyant els seus amos (tampoc no sé com cal dir-ho)…

Tot plegat significa centenars de persones esperant la sortida per una única porta dela gent que arriba, i que s’exposa a numerets bastant emotius, on es poden imaginar anys de separació… Curiós, un cop més.

Anuncis

4 Responses to L’aeroport de Beirut

  1. Calín Semaan ha dit:

    Gairebé em fas plorar, quanta enyorança. No crec que puguem esperar un any més per poder viatger, en certa manera et tinc una mica d’enveja.

  2. Lali ha dit:

    A mi també! No són “numerets” és la vida real amb tot els seus sentiments!

  3. M.P. ha dit:

    Si es podés fer una exposició amb fotos del Jaume i peus de les fotos teus, acompanyat d’una projecció de fotos i escrits podria ser un bon lloc per fer la trobada. Pertò caldria que el jaume i tu us hi posessiu. Jo ho he parlat amb una meva amiga i si em dieu que sí aquest agost ho concreto, pers i es pogués fer pel setembre…

    Què hi dius? Ara el jaume està molt enfeinat, però les fotos ja les tenim….

    Pense-hi. I tornaré a parlar amb en Jaume

  4. ferrancanet ha dit:

    Hauré de mesurar més les meves paraules, ja que no pretenc ferir els sentiments de ningú ; ) Però reconec que hi ha moments on pots descobrir molta emoció més o menys continguda durant molt de temps que finalment troba la manera de manifestar-se.

    MP: del tema de les fotos, em sembla que el que s’hi ha de llençar és el Jaume, ja que els peus de foto (o el text que les acompanyi) no crec que porti massa temps. Per mi ja saps que no hi ha cap problema.

    Per cert, que sembla que passo a formar part dels més de 100 lectors corresponsals de La Vanguardia, i més endavant d’una altra cosa similar que encara s’està coent…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: