Dels blogs i els lectors


Estadistiques

Estadístiques

Avui he rebut un mail d’una lectora habitual del blog (potser podria dir de la lectora més habitual, no sé si tindrà alguna cosa a veure el fet que sigui la meva mare…) preguntant-me per què ahir va rebre tantes visites aquesta pàgina… Com que no vull comentar les poques i no massa bones notícies (o potser caldria dir rumors) que hi ha avui al Líban (especialment relacionades amb Hesbol·là i Israel), aprofitaré per dir alguna cosa sobre l’evolució del blog.

Fa dies que dono voltes al fet que, també sense incidents importants al Líban, el nombre de lectors del blog augmenta cada setmana. És un fenomen curiós, i que no deixa de sorprendre’m. Hi ha algunes dades que permeten saber d’on provenen els nous lectors. Per exemple, darrerament hi ha unes quantes visites des de França, a través un dels blogs del diari Le Monde. Però em sembla que no és suficient per explicar els números d’aquesta última setmana. Suposo que deu tenir relació també amb l’època de l’any, les vacances o la seva preparació, i en general un cert ambient de poca feina.

Però hi ha un altre element a tenir en compte: la gent que entra al blog ho fa sense saber què es trobarà. De fet, no és segur que hi hagi un nou escrit , i per saber-ho cal entrar al blog. Això significa que la gent no entra per llegir el què has escrit, sinó que, un cop ha entrat, ha de triar si llegeix o no el què has escrit. És un petit detall, que té conseqüències interessants: la primera, ajuda a situar les coses en el seu lloc; la segona, exigeix que escriguis de manera regular si no vols que la gent es cansi d’entrar al blog i veure que no hi ha res de nou…

A mi em serveix per trencar-me el cap per pensar el tema de cada dia. Tot i que procuro dedicar-li un temps adequat, la decisió sobre el tema sovint acaba produint-se en el darrer moment, i per fets imprevisibles (com el mail d’avui, per exemple).

Vist de manera més general, el fet que el blog sigui d’una temàtica concreta fa que la gent que hi està interessada hi torni (cosa bona) però que la gent que no hi està interessada ni tan sols es planteja la possibilitat d’entrar-hi (cosa potser també bona per a ells!)

Ja veieu que no m’és del tot indiferent si algú llegeix el què escric o no. Però puc assegurar-vos que el què no deixa de sorprendre’m són els comentaris que arriben: són un autèntic impuls per a seguir escrivint, malgrat que alguns, com heu pogut veure, són implacables!

Advertisements

2 Responses to Dels blogs i els lectors

  1. monica ha dit:

    Hola Jaume i a tots els visitants d’aquest fantastic blog. Des de fa uns mesos he estat una fidel seguidora i a mi m’ha ajudat a estar informada en moments bastant complicats que he viscut al Liban. El dia 16 vaig arribar per fer un curs d’arab de quinze dies i m’he trobat inmersa en un conflicte que no hauria imaginat mai. Quan vaig decidir venir a aquest pais, que jo defineixo com a “naif” perque ja no se ni com classificarlo, sabia que era un punt inestable del planeta pero la meva innocencia em feia pensar que tot seria “normal”. De fet per als ciutadans de Tripoli que es mati gent a pocs metres de casa seva els sembla el mes normal del mon…!!! necessitare un temps per assimilar totes aquestes contradiccions que he viscut al Liban. Ara soc a Beirut fins el 3 d’agost. Jaume, si ets per aqui estare amb ma germana i estarem encantades de poder parlar amb viu si m’escrius un mail podem quedar algun lloc.

  2. ferrancanet ha dit:

    Monica,

    efectivament, has triat una temporada per estar a Trípoli que t’haurà permès viure en directe i en primera persona els problemes reals d’aquest país. No m’estranya la dificultat per classificar el Líban!! Això és la primera cosa que s’aprèn quan s’està per aquí. El Xavier, que ha escrit algun comentari al blog, em deia que el primer cop que va tornar del Líban explicava sense problemes el què passava aquí. Després de la segona estada deia que no n’estava tan segur… I després del tercer viatge es limitava a dir que era molt complicat entendre què passa!

    Durant aquests dies, a Trípoli, un amic meu que viu per allà, va veure com una bala li entrava per la part de davant del cotxe i li passava entre els peus sense tocar-lo… Són coses que passen, al Líban.

    Espero que malgrat tot l’estada hagi estat profitosa! Miraré si podem trobar-nos per comentar-ho, però em sembla que serà complicat… De tota manera, aprofita amb la teva germana per conèixer Beirut,o com a mínim les zones més tranquil·les de la ciutat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: