Sensacions


Lexèrict a Tripoli (reuters)

L'exèrict* a Trípoli (reuters)

Viure al Líban permet desenvolupar capacitats que en altres ambients són difícils d’exercitar. Un s’habitua a parlar en francès i/o en anglès, i va aprenent expressions en àrab; convius amb gent de mons culturals totalment diferents; i exercites un sentit especial, desconegut per mi fins arribar a aquestes terres.

Es tracta de les sensacions referides a qüestions de seguretat i de l’estat del país en general. Aquí és difícil saber què passa (no em refereixo

ara al per què, que és tota una altra història) sinó a una cosa tan senzilla com estar al corrent del què es produeix en el país. Per a una persona que està acostumada a la manera de cobrir els esdeveniments en països occidentals, quan sent un soroll estrany (és a dir, una explosió, o similar…) s’espera que si mira la televisió hi haurà un especial informatiu per explicar el què ha passat.

Aquí no sempre és així. Hi ha coses que passen que queden sense aparèixer als mitjans de comunicació, o que apareixen després d’uns dies en un petit racó del diari, com a comentari a una altra notícia. No és censura com pot entendre’s habitualment. A vegades és prudència, que recomana deixar notícies d’aquest estil en un segon pla per a no augmentar la tensió; en altres ocasions el què es pretén és assegurar com s’ha d’enfocar la notícia per tal que tingui valor (saber qui hi ha darrera d’aquesta mena d’accions és gairebé tan important com la pròpia acció, i el mateix es pot dir de les raons… si n’hi ha).

Avui és un dia de sensacions. Amb el grup de ministres encarregat de fer la declaració del nou govern bloquejat amb el tema de les armes d’Hesbol·là i de la resistència en general; amb Trípoli que encara fumeja després dels últims incidents (que s’han repetit avui); amb Israel fent maniobres al sud, i violant l’espai aeri més sovint del què és habitual; i amb sons estranys (més que inhabituals, per desgràcia)… fa que les sensacions es disparin.

Però em sembla que és un error passar de les sensacions a les opinions, ja que el fonament és totalment insuficient per a argumentar unes reflexions prèvies a qualsevol opinió (em sembla!)

* Podeu veure l’explicació del terme “exèrict” en els comentaris…

Anuncis

8 Responses to Sensacions

  1. Calín Semaan ha dit:

    A ells els passa com a tu. Recordo quan vam fer el funeral de meu avi, érem tots en una sala de vetlla i de cop és va sentir un soroll com d’una explosió. Feia 2 mesos que havien assassinat el primer ministre Hariri i nosaltres havíem fet un viatge de tres dies per la situació, tota la família es va quedar en silenci i van començar a parlar libanès entre ells en veu baixa crec jo per tal de no espantar-nos al meu pare i a mi. Ens van dir que tranquils, que no passava res, que segurament serien unes maniobres de l’exèrcit i al mateix temps tots el homes de la família se’n van anar a indagar que havia estat aquella explosió. Quan el meu tiet Samir va tornar ja se li veia a la cara que eren bones notícies “havien fet explotar dinamita en una pedrera propera a la zona” i cas tancat. L’ambient ja va tornar a la normalitat, bé a la normalitat del funeral del meu “getho”. Un petó per ell.
    Així que aquesta sensació que tens crec que et fa una mica libanès cada dia.

  2. MA ha dit:

    pst! errors tipogràfics!

  3. ferrancanet ha dit:

    errors corregits, espero.

    Possiblement sigui veritat que cada cop sóc més libanès!

  4. MA ha dit:

    Et falta la foto: L’exèrict a Trípoli (reuters)

  5. ferrancanet ha dit:

    jo veig la foto… algú més la veu? O són al·lucinacions meves??

  6. MA ha dit:

    Idiota! (Jeje, com si fóssim a casa). No et falta la foto, sinó corregir-ne el peu. El primer cop que vaig llegir exèrict em pensava que era alguna herència otomana, la paraula…

  7. ferrancanet ha dit:

    Quina subtilesa MA… Què pensarà la gent veient això de “com si fóssim a casa”? Mira que pensar que exèrict (amb la foto que acompanya el peu) era una herència otomana… No sé què pensar!

    Però ara ja no puc canviar el peu ni la foto, si no la gent no entendrà el teu comentari…

    De totes maneres gràcies pel comentari (pel contingut… s’entén!)

  8. MA ha dit:

    A vegades les fotos tarden una mica en carregar-se i llavors apareix només el títol… 😛

    Em pensava que era pitjor deixar Idiota! sense cap matís.

    Per cert: qui aprofiti l’RSS no té necessitat d’entrar al blog per saber si hi ha algun escrit nou, ja ho veu al llistat d’entrades. I pot entrar directament a la nova, sense haver de fer el clic per continuar la notícia des de la portada (reconec que és un dels detalls que menys m’agrada de la miniremodelació que vas fer). Això va pel post “Del blog i els lectors”… Pots recomanar-ho al post de demà 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: