Libanès al volant


Cotxes a Beirut

Cotxes a Beirut

Avui no pretenc parlar del què està passant pel país, per no fer-me massa pesat. M’agradaria fer un monogràfic sobre la manera de conduir del libanès en general, sabent que molta gent segurament no és així, però em sembla que tots els que hagin estat per aquí estaran bastant d’acord amb la descripció.

D’entrada, recordar el què ja he dit en altres escrits sobre el trànsit al Líban: aquí tot està permès (malgrat que hi pugui haver lleis que diguin el contrari, senyals de trànsit, policies…). Amb aquesta premissa clara, el què és important és com fas les coses, no el què fas. Aquí teniu uns consells que poden servir-vos també per si algun dia us decidiu a venir, i a conduir…

Si dubtes, no passes. En un encreuament, (no penseu en els encreuaments de l’Eixample, si us plau!) passa qui es llença a passar, independentment de qui tingui preferència, qui hagi arribat abans…

Preocupa’t pel què hi ha davant (qui ve darrera ja es preocuparà del què fas tu al seu davant). La gent aquí no mira al costat per veure si pot canviar de carril. No mira darrera per saber si ve algú. Només es preocupa del davant (que no és poc!) per veure què fan els que hi ha.

Fars, intermitents… són decoratius. No s’utilitzen els intermitents. Ni per dir que pares, ni per dir que gires, ni per dir que canvies de carril. És més, a vegades et trobes gent que els utilitza al reves, però ja no sé si és perquè algú els ha dit que han de fer-ho així o per dislèxia. Els fars dels cotxes només s’utilitzen de nit. En túnels, ni parlar-ne. No sé tampoc el motiu, si per mandra, per estalviar o per què, però el fet és que no s’utilitzen.

Si vols girar a l’esquerra, posat al carril de la dreta. Avinguda de dos o tres carrils per sentit. Una obertura en la separació entre els dos sentits de la circulació és un punt de trobada, sobre tot si està prohibit canviar de sentit. Doncs bé, no només bloquegen un carril per sentit per fer el gir, sinó que són capaços de bloquejar-ne tres o quatre, o els que faci falta. Sense problemes, sense posar-se nerviosos. Per què s’haurien d’immutar?

Utilitza el clàxon sempre que puguis. Per protestar, per cridar l’atenció, per prevenir, per avisar, per saludar, per divertir-te… però sobre tot, pita continuament. Els reis en això són els taxistes, que per tal que la gent els vegi piten cada cop que sospiten que algú pot voler un service.

Anuncis

2 Responses to Libanès al volant

  1. Calín Semaan ha dit:

    Grandiós, ho has clavat, per un moment m’he vist a Beirut! Una de les coses que més em sorprenia era la gent creuant “l’autopista” de nit, el priemr cop vaig pensar que els atropellavem a tots.
    A Beirut no necessites despertador, els clàxons ja et desperten de bon matí.

  2. Xavier ha dit:

    Molt bó!! una descripció molt aguda. El que crec més encertat en l’anàlisi és el mirar sempre endevant, és el nucli de l’estrategia en la conducció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: