Una mica d’educació…


Aquest post va néixer una de les nits de la setmana passada, durant el Campament amb els nanos de l’Alnaïr, aproximadament a la una de la matinada, mentre esperava que un d’ells aconseguís resoldre els problemes estomacals que tenia amb una visita al senyor Roca (en versió local). Mentre l’esperava a les fosques pels voltants de l’hotel (l’únic moment en què gaudíem de l’hotel era per anar al lavabo i per la piscina) em vaig començar a fer preguntes relacionades amb l’educació

En una època en què el paper de l’educador està totalment desprestigiat, i on molt poca gent vol dedicar-se a l’educació (en part, perquè l’educació s’ha convertit en una qüestió tècnica, totalment apartat de l’aspecte humà), em sembla que tant aquí com allà fa falta una reflxió seriosa sobre el què s’espera de l’educació (tranquils, que no penso fer-la…).

Molts problemes actuals tenen una relació directíssima amb l’educació que s’està donant a la gent jove (i cal recordar que els responsables de l’educació no són els propis joves, sinó els seus pares i la resta d’adults que formen la societat). Aquí encara no s’ha politizat l’educació, en part per l’absència d’un Estat fort. Però suposo que algun dia algú descobrirà que amb l’educació (o amb la falta d’educació) es pot canviar el món, i de passada la manera de pensar (i de votar…) de la gent.

Quan un nano descobreix en l’educador (mestres, profesors i professores, i tota la gent que col·labora en aquesta feina), a una persona que se l’estima, està en condicions de començar a aprendre moltes més coses que el que simplement hi veu a una persona que li pot ensenyar coses. I quan parlem d’aquesta mena d’educador, els temes polítics o adoctrinadors passen en un pla totalment secundari.

He seguit de lluny la polèmica relacionada amb la nova llei d’educació que s’està preparant a Catalunya, i només puc dir que no l’entenc, i que em sembla totalment allunyada de l’esperit de llibertat i d’autonomia que es reclamen per a tantes altres coses. Per què hi ha tanta por a les escoles no controlades per l’Estat? Si són dolentes, ja s’enfonsaran; i si són bones, per què carregar-se-les?

En fí, després de 8 anys de mestre, algun dia havia de parlar d’aquests temes… ja em perdonareu! Espero que l’any que ve, si efectivement treballo en una escola per aquí, el blog no es converteixi en una cosa monotemàtica!

Anuncis

3 Responses to Una mica d’educació…

  1. M.P. ha dit:

    El tema dóna per omplir blogs sencers…i tampoc no ho faré pas, si puc…

    Només dir alguna cosa: L’Estat- en sentit ampli- té l’obligació de vetllar perquè les escoles compleixin uns mínims…i també l’obligació de vetllar perquè desenvolupin amb la màxima llibertat la resta….

    L’Estat no ha de controlar, però sí, penso jo, vetllar, i potser fins i tot estimular…

    Una cosa són les escoles; una altra els mestres i professors i professores…

    L’escola pot ser bona o dolenta, o regular….i pot tenir mestres, etc… bons, dolents o regulars…Com més bons mestres tingui l’escola, millor escola serà…. i com més l’escola sigui “bona”, més ajudarà els mestres a ser “bons ” mestres, profes…

    Els nois i noies valoren el mestre que ensenya “estimant “-en el sentit ampli del terme. Això vol dir que els alumnes es sentin valorats, compresos, estimulats, tractats amb justícia, exigits… Tot això, per a mi és estimar els alumnes…

    I les mostres d’estimació varien segons l’edat. Les mostres d’estimació de la Lali -que considero una bona mestra de petits- és diferent de les mostres d’estimació de la Montse-que considero una bona mestra de “grans”- o de les mostres d’estimació del Ferran-que considero un bon mestre de “mitjants-, per entendre’ns i no sortir-nos de la fammília.

    i una última cita familiar: a la nostra tia Maria, de més de 90 anys, ara que la vam anar a veure perquè estava malalta, les persones que convivien amb ella ens varen dir que al col·legi de Girona li dèien la Justa. Éra molt exigent, però molt bona professora…i encara no he trobat ningú que no la recordi amb afecte i agraiment. Ah! I fins fa molt pocs anys s’encarregava d’ajudar els “nens i nenes problemàtics”…que amb ella eren una meravella…

    Allò que és cert és que els nois i noies són molt sensibles a saber que són algú important per aquell que els ensenya. I això el mestre ho pot aconseguir, amb més o menys esforç, a qualsevol escola… Allò que és ideal és que el centre escolar ho fomenti, ho valori…

    És important la llibertat i l’autonomia de les escoles i la llibertat i l’autonomia dels mestres i professors als centres educatius…

    I no acabariem… un altre dia haurem de parlar els pares i mares…

  2. Xavier ha dit:

    Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, ahir varem estar visitant una escola amb una familia libanesa que fins ara vivía a Paris arrel del desplaçament de la guerra i ara torna al Liban. Han fet una paradeta d’una setmaneta a Sant Cugat i demà al vespre ja respiraran altre cop l’aire calent i humit de Beirut. El tema és que els vaig ensenyar l’escola La Farga, que es el cole dels meus nanos i els va agradar molt. Estan molt preocupats per l’educació dels seus fills i pensen que poden fer per aconseguir-ho al Liban. Ferran: ideees i acció!

  3. ferrancanet ha dit:

    Ei Xavier! Ja veig que no perdeu el temps… Quedi clar que tot i que vaig treballar durant molts anys a La Farga, no penso que sigui la millor escola del món, ni l’únic model vàlid… És una molt bona escola, on s’intenten fer les coses bé, on hi molts bons professors…

    Però també és cert que es tracta d’una escola amb el què se sol anomenar “ideari propi”: és a dir, que a més d’ensenyar-te a sumar i restar, a llegir i escriure, hi ha tot un esforç considerable per ajudar-te a ser bona persona…

    En fi, idees i acció! Qui s’hi apunta?

    I a la MP: em sembla que hi falta una última “cita familiar”!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: