Una tarda a Tyr


Diumenge va ser un dia de calma: visita al santuari de Harissa (la Patrona del Líban), dinar al Centre Ville, i després Tir i Saida.

A Tir vàrem poder gaudir d’una cervesa al costat del mar, en el mateix lloc on fa uns mesos vaig estar amb el meu germà. Aquella vegada només portàvem un bitllet de 100$ i una moneda de 500 lliures libaneses (uns 20 cèntims d’euro… Tenia, per tant, pendent pagar el què havíem pres… Però el panorama havia canviat tant que em va costar reconèixer el local (aquesta vegada estava ple de gent de la ciutat que havia anat a passar el dia al mar). Finalment vaig aconseguir convèncer al cambrer que enlloc de cobrar-me tres cerveses m’havia de cobrar una coca-cola i quatre cerveses. Feina feta!

Després d’una llarga converça amb el Lluís i el Xavi durant la qual vàrem arreglar tots els problemes que hi ha a Catalunya (no sé si ja ho haureu notat?), vàrem passar a veure l’hipòdrom de Tor, una autèntica meravella, on hi havia unes 2 persones… dada que permet fer-se una idea de la situació turística del país (especialment del sud del país!)

És una parada obligada, igual que el port de Tir i algun dels locals que hi ha per tota la costa, i cal veure les restes que hi ha per tot arreu! Les platges estaven plenes, i efectívament l’ambient és una mica diferent del que es troba a algunes platges catalanes… De tota manera, aquesta vegada no va haver-hi temps per banyar-nos. Una llàstima.

Anuncis

2 Responses to Una tarda a Tyr

  1. Xavier ha dit:

    Ferran: ja un cop a casa, la meva tercera estada al Líban, m’enganxa més a aquest país que cada cop entenc menys i aprecio més. Aquí la vivència en directe de la crisi econòmica ràpidament m’ha posat en un altre pla: el de la realitat més immediata que és com la de tots: sortir endavant amb l’empresa i la família. Però el Líban continua existint i espero que els bons propòsits que vaig fer per tirar endavant algunes coses els mantingui.
    Als indecisos que hi vulgin anar de vacances: cap problema; jo hi he anat aquests tres darrers anys en la mateixa època i, anant al tanto en no ficar-se en llocs extranys, no passa rés. És un luxe avui en dia poder visitar els grans tresors del país sense turistes.
    Una abraçada

  2. ferrancanet ha dit:

    Xavier, benvingt al blog… Ha estat una setmana bastant ben aprofitada, la veritat! Conèixer el país i la seva gent sempre és bo, i si és amb un ambient envejable, molt millor!!

    Benvinguts també el Collgros (de Perpinyà?) i l’Hiram (de Byblos…)!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: