Un exemple de cooperació internacional


Ahir, tal i com vaig anunciar-vos, vaig assistir a l’acte d’inauguració de 78 vivendes per als membres de la Cooperativa de Pescadors de Tir. És un exemple de com es pot fer bona cooperació internacional, per tal de dotar d’un mínim de dignitat la vida de molta gent. En concret, els pescadors de Tir poden considerar-se com membres d’un dels grups més pobres del Líban, i afectats per molts dels principals problemes que afecten l’economia libanesa.

En les condicions de vida habitual, els fills dels pescadors estan condemnats a escollir entre marxar de casa i de l’àmbit professional familiar en busca d’una feina que els permeti sobreviure (habitualment és gent sense estudis perquè s’han dedicat a ajudar als grans a la feina) o intentar dedicar-se a la pesca, en unes condicions realment inhumanes.

El projecte és la suma dels esforços de molta gent: la FPSC (ONG espanyola), la ADR (ONG local), el bisbat de Tir (que ha cedit els terrenys), el govern espanyol i molta gent que amb aportacions més o menys grans ha col·laborat amb el projecte.

El producte final no són només 78 pisos on els pescadors puguin refugiar-se quan plou, o dormir sense veure les estrelles (quan no en tinguin ganes). El producte final és un conjunt arquitectònic que ja ha guanyat 4 premis internacionals, obra d’un arquitecte professor de Harvard

Advertisements

3 Responses to Un exemple de cooperació internacional

  1. M. ha dit:

    On es surtirà la teva crònica?

    Si és per alguna TV suposo que no es pot veure des de Catalunya.

    ja ens ho diràs si surt alguna cosa a algun lloc.

    El conjunt sembla molt lluminós….Què diuen els pescadors?

    M.

  2. Calín Semaan ha dit:

    Realment ha quedat molt modern, quin canvi més radical els pescadors, de dormir al ras a passar als pisos, voleu dir que s’hi adaptaran?
    Felicititats per la part que et toca, francament, molt bona feian, a seguir.

  3. ferrancanet ha dit:

    Com que treballo per a una agència de notícies no sé on apareixerà la meva crònica. Però aquesta vegada (per ser el primer cop) l’edició de les imatges les faran a la redacció. De fet, vaig anar-hi amb un càmera, i la majoria d’entrevistes les va fer ell, ja que eren en àrab…

    Però quan sàpiga on es pot veure ja us ho diré.

    La diferència és total, absoluta. No té res a veure on vivien amb on viuran. S’hi adaptaran? Suposo que sí. Fins i tot potser arribin a acostumar-s’hi.

    Els pescadors estaven flotant, per diverses raons; perquè fa més de 15 anys que estaven treballant amb el projecte; perquè és una solució a molts dels problemes que tenen; i també perquè és emocionant veure les coses bones que són capaços de fer els homes (i les dones, s’entén… que la presidenta de la FPSC és una dona… ) quan s’hi posen.

    I una última cosa: transmetré les felicitacions a qui se les mereix. Jo, en aquest cas, no hi tinc res aveure (encara que m’hauria agradat!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: