Una foto perduda a Beirut


El matí del dilluns vaig anar a fer una classe en una escola libanesa, per veure si el proper curs faig les classes de castellà. Durant el viatge (l’escola es troba en una de les muntanyes que envolten Beirut) vaig perdre l’oportunitat de fer una bona fotografia a una vaca i al seu propietari passejant per un dels carrers de la capital libanesa. No és normal, que quedi clar (que sinó després algun libanès que llegeix el blog m’estira les orelles!) Però el Líban ofereix la possibilitat de veure moltes coses que no són normals amb una freqüencia relativament alta (la foto que sí que vaig fer fa temps va ser la del burro al mig de la carretera…).

El Líban no és l’Índia, i per tant la vaca no està considerada com un animal sagrat. La vaca de l’altre dia era una vaca normal, sense pretencions de convertir-se en divinitat. Segurament amb prou feines permet sobreviure al seu propietari. Precisament perquè no és normal, la imatge em va impactar. Podeu imaginar-vos la impressió de veure una vaca per la vorera d’una gran ciutat… Doncs això és el què vaig trobar-me. Curiós.

Beirut és una ciutat interessant. Sovint penso que m’hauria encantat veure-la tal com era abans de la guerra, i fins i tot a començaments de segle. Pels arbres que encara queden enmig de la ciutat, pots imaginar-te grans jardins envoltant torres amb un estil força original, combinant elements d’orígens diversos. A Achrafieh (o Asrafieh, segons si es transcriu en francès o anglès) hi ha alguns edificis imponents, com el Museu Sursock…

Advertisements

4 Responses to Una foto perduda a Beirut

  1. Alex ha dit:

    Ferran, aquest post m’ha agradat. El burro, la vaca i l’ironia amb què ho explicas. No m’imagino pel carrer Sant Pere de Terrassa un burro…de quatre potes, vull dir!!

    Una abraçada.

  2. ferrancanet ha dit:

    Gràcies pel matís… no voldria que els terrassencs que llegeixen el blog se sentissin ofesos, i encara menys que una ment recargolada pogués pensar que ho deies per algun sabadellenc de visita a la ciutat!!

    Però la comparació és vàlida… posa un burro o una vaca (de quatre potes!) pel carrer Sant Pere (si és pujant millor) i un pastor acompanyant l’animal, i entendràs que em cridés l’atenció…

  3. Alex ha dit:

    Camí de la Tossa Plana de Lles (Cerdanya), hi ha el Pla de les Someres i mai n’hi he vist cap…de quatre potes, vaques moltes!

    A part de burros i vaques, quin bestiar corre per allà?…extramurs, vull dir.

  4. ferrancanet ha dit:

    No hi ha massa diferència pel què fa a les bèsties; potser la diferència està en el lloc on les trobes; com a curiositat, es poden trobar alguns pastors nòmades que van amb el seu ramat amunt i avall.

    Una altra curiositat (bastant lamentable, per cert, amb tot el respecte, ja m’enteneu…) és l’absència del porc. No hi ha tradició de cuidar porcs, i per tant és difícil trobar-ne cap dels seus derivats, o sigui que el pernil en general te l’has d’imaginar (de la botifarra ja me n’havia oblidat!)

    En lloc del Pla de les Someres tenim el Nahr el Kalb (o el riu del gos…) una vall on hi ha plaques commemoratives de les “estades” dels diferents exèrcits durants els últims segles (desenes de segles!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: