Problemes amb els veïns, o “busca’t un enemic”…


La meva estada al Líban m’ha obert els ulls! (ara veig que podria haver posat el mateix títol d’ahir; i que no sóc capaç d’escriure seriosament ni la primera línia…).

Escoltant les reaccions als esdeveniments d’aquests darrers dies, i els comentaris de la gent durant el temps que porto en aquest país, he descobert (o per ser més sincer, m’he confirmat en el què ja havia vist estant a Roma especialment) fins a quin punt l’obsessió pel veí pot arribar a ser l’excusa perfecta per justificar tots (tots!) els mals propis. Sé que és un tema més delicat que els que tracto habitualment, per la senzilla raó que toca a tothom, aquí, i allà. Però no me’n puc estar, de dir alguna cosa que fa dies que rumio.

La justificació de molts mals libanesos, per una part -àmplia- de la societat es troba a Israel. Com ja he dit altres vegades, és evident que Israel ha fet algunes coses totalment inacceptables (no només en relació amb el Líban). Però això no justifica que tot hagi de girar al voltant del què fa, el què ha fet, el què farà i el què podria fer Israel. La falta d’acord entre les diferents organitzacions polítiques no és culpa d’Israel. Els mals del ciutadà del carrer no són culpa d’Israel.

El nou president Suleiman va recordar que l’enemic és Israel i no els diferents grups polítics i/o socials. Que l’exèrcit ha d’assegurar la defensa contra les agressions israelianes (agressions que es repeteixen periòdicament en forma d’invasió de l’espai aeri libanès per part de caces israelians…). Però tot i que és evident que l’exèrcit de qualsevol país ha de protegir-lo de possibles agressions, insistir cada cop en què l’enemic és Israel no fa més que confirmar en el pensament de la gent que els problemes vénen, per tant del veí.

Cada cop que algú vol atacar a un oponent li llança que treballa per Israel (o pels yankees…). Cada cop que algú sembla que vol afluixar la tensió amb el veí del sud sembla que està tramant un acte d’alta traïció…

Des de la tranquil·litat que otorga la ignorància concreta del què passa en el rerafons polític dels països, em permeto dir que si es trenquessin tots aquests tòpics d’enemistats i es busquessin les bases per començar-los a solucionar s’arreglarien moltes coses. Però per fer això necessitaríem polítics honrats… potser aquí està el problema.

I que consti que parlo d’aquí… ; )

Advertisements

7 Responses to Problemes amb els veïns, o “busca’t un enemic”…

  1. Calín Semaan ha dit:

    Potser tens raó, però crec que el recel és tan llunyà, que les ferides obertes no es tancaran fins d’aquí un parell de generacions. El Líban està situat entre dos païssos que se’l volen fer seu i la seva inestavilitat ajuda a fer-los creure que ho poden fer possible. Esperem que aquesta nova etapa enforteixi el seu interior com a poble i els faci recuperar aquella època dorada del anys 70 que nosaltres no vam arribar a conèixer.

    Shagten Ferran

  2. valentitorra ha dit:

    Em sembla que, potser sempre ha sigut així, però avui especialment l’única cosa que s’entén des del poder -qualsevol poder- és tenir un enemic “resulton”.

    No tenir-lo equival al buit.

    Valentí (Manresa)

  3. M.P. ha dit:

    No sé…però si els caces isralians es dediquen a invadir l’espai aeri del Liban…no deu ser un enemic gaire “imaginari”…

    Aquí els possibles “enemics” veïns potser ens enviarien l’exèrcit si algú decidís d’independitzar-se, però mentre…de caces no en veiem.

    Peró bons polítics sí que ens en falten!!

  4. ferrancanet ha dit:

    els rencors col·lectius sempre vénen de lluny i sempre tenen orígens complexes, però per resoldre’ls cal trencar amb coses considerades sovint innegociables. Dues generacions… unes tantes guerres! Israel envia caces per por a Hesbol·là, que s’arma per por d’Israel, que fa maniobres per controlar Hesbol·là, que envia els seus homes a Iran per entrenar-se per estar a punt quan Israel ataqui… I així successivament!

    Sóc decididament utòpic, si cal, i espero el dia que la gent decideixi posar en mans de persones honestes (?) el futur del propi país…

  5. Àlex ha dit:

    L’altre dia llegia a Tribuna Catalana que l’Iran volia que Hezbol·là agafés el control del Líban per d’encerclar millor Israel de països enémics i així, desde els països veïns i hostils iniciar l’atac definitiu per la desaparició de l’estat d’Israel. És dieun tantes coses.

    Ja no se que pensar-ne, quantes intrigues! Intento buscar l’article però ja no el trobo.

  6. Àlex ha dit:

    Ja he trobat l’article de tribuna:Parla sobretot del progrma nuclear iranià i, al final, del que deia en l’anterior comentari.

    http://www.tribuna.cat/Cr%F2nica/Internacional/Ahmadinejad%3A_el_Messies_%93d%F3na_suport_i_protegeix_el_programa_nuclear%94_irani%E0/

  7. ferrancanet ha dit:

    és difícil, si no impossible, saber què passa, i fer-se una idea “real” del què passa. Totalment d’acord. Serà veritat que la realitat supera la ficció? El problema és que per dir alguna cosa has de fiar-te de gent que no saps finsa quin punt són “objectius”; tant d’un costat com de l’altre…
    Una llàstima tot plegat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: