Parlem de futbol(í)

dissabte, 31-Mai-2008

Després del què vaig escriure ahir (que ha tingut una acceptació major de la que em pensava) avui canvio una mica de tema. Però és que no m’he pogut estar de fer la foto… Suposo que algú haurà vist alguna vegada un exemplar com el de la fotografia, però a mi m’ha fet gràcia, i aquí la teniu.

 

No té pèrdua… es tracta d’un Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La dona en el món àrab…

divendres, 30-Mai-2008

Avui m’ha costat començar a escriure, fins que he trobat aquesta fotografia, feta fa dos o tres anys a la platja de Tir. És del mes d’agost, a migdia… un dia de sol, on la temperatura fàcilment podia ser entre els 35 i els 40º… I m’ha fet pensar (pensar?…increïble, no?!)

Més enllà de les Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La informació al Líban

dijous, 29-Mai-2008

Ahir vaig poder estar amb un periodista que treballa a la televisió de la família Hariri (FutureTV). És fàcil imaginar-se la quantitat de coses que pot explicar un periodista que treballa aquí. Algunes són transmisibles sense problemes; d’altres les deixaré caure com idees en altres posts per evitar sorpreses. Del què va dir, el més destacable en relació a la professió, és el grau de corrupció existent entre els periodistes, conseqüència directe del grau de corrupció en la política; l’absència de mitjans independents (tots tenen el corresponent grup polític que els controla o els observa.

Pel què fa referència a l’actualitat del país, va deixar anar algunes teories/opinions força interessants, i pel què es veu bastant elaborades, com per exemple la idea del federalisme com a solució menys dolenta a les diferències existents al Líban, o l’existència d’armes i la possibilitat de comprar-ne de manera senzilla gràcies a tres canals: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Problemes amb els veïns, o “busca’t un enemic”…

Dimarts, 27-Mai-2008

La meva estada al Líban m’ha obert els ulls! (ara veig que podria haver posat el mateix títol d’ahir; i que no sóc capaç d’escriure seriosament ni la primera línia…).

Escoltant les reaccions als esdeveniments d’aquests darrers dies, i els comentaris de la gent durant el temps que porto en aquest país, he descobert (o per ser més sincer, m’he confirmat en el què ja havia vist estant a Roma especialment) fins a quin punt l’obsessió pel veí pot arribar a ser l’excusa perfecta per justificar tots (tots!) els mals propis. Sé que és un tema més delicat que els que tracto habitualment, per la senzilla raó que toca a tothom, aquí, i allà. Però no me’n puc estar, de dir alguna cosa que fa dies que rumio.

La justificació de molts mals libanesos, per una part -àmplia- de la societat es troba a Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Líban torna a la normalitat (oficial!)

dilluns, 26-Mai-2008

Bé, avui declarem que la normalitat ha tornat al Líban després d’uns quants mesos (o anys, segons com es miri). És una declaració oficial, presa des de la voluntat d’otorgar normalitat al país dels Cedres. Com tota declaració oficial, pot ser diferent de la realitat, però això, ara per ara, poc interessa. El Liban té dret, com qualsevol altre país, a viure en pau. I si després d’aquesta oportunitat no ho aconsegueix possiblement haurem d’acceptar que el repte plantejat és superior a les possibilitats de qualsevol societat humana. Seria una llàstima.

Em sembla que va bé aquí recordar la frase de Joan Pau II referint-se al Líban: és un país missatge. I és que si aconsegueix la normalitat, serà efectivament un missatge per a la resta de països que han de fer front als reptes que des de fa segles ha tingut el Líban: la convivència real, pacífica i constructiva de diferents comunitats.

Avui el país ja té president. D’aquí a uns dies tindrà nou Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ja era hora! (…)

diumenge, 25-Mai-2008

I és que ha costat uns quants mesos, i uns quants morts, que es posessin d’acord per escollir el nou president libanès. El país continua en un estat d’èxtasis, com si s’hagués despertat deprés d’una llarga època en coma. És l’ambient del dia de festa, del dia del casament d’algú… i ningú vol esguerrar-ho amb un comentari inoportú (per bé que molts esperen que després, potser quan la gent ja ha començat a beure una mica…

Tothom és conscient de la feina que queda per fer, però al mateix temps tothom és conscient també que aquesta oportunitat és la primera seriosa després de més de trenta anys. Alguns polítics van deixant anar en compta-gotes comentaris innocents, com qui no diu res, que recorden Llegeix la resta d’aquesta entrada »