De guerres i política, o per què no s’entén la gent.

dimecres, 30-Abril-2008

Walid JoumblatQuan vivia a Catalunya sovint em semblava que ens passàvem l’estona mirant-nos el melic. Segurament no érem els millors en res, però si els segons en tot… Música? Pau Casals, Montserrat Caballé, Josep Carreras… Pintura? Joan Miró, Salvador Dalí… País? Ho tenim tot, i a poca estona… I no cal dir res dels esports… (i menys avui!)

 

Geagea, Gemayel i HaririAquesta sensació de potència col·lectiva porta, indubtablement, a un pensament de certa superioritat, més o menys reconeguda. A què ve tot això, i quina relació té amb el títol? Doncs molt senzill: aquí, com a molts altres llocs, passa una cosa similar. I les glòries nacionals, que en tot cas haurien de ser motiu d’alegria col·lectiva, passen a ser sovint bandera utilitzada per Llegeix la resta d’aquesta entrada »