La Setmana Santa al Líban

dimecres, 19-Març-2008

Ahir em demanava el Marc com se celebra la Setmana Santa per aquestes terres. Afegia una pregunta que a mi em va sorprendre (senyal que ja estic bastant integrat!). Es referia a la seguretat amb què es poden celebrar les festes religioses. Vagi, per començar, l’aclariment que el Líban no és Iraq, i que aquí cadascú pot viure la seva fe sense la por que això impliqui sacrificis superiors als previstos…

Explicar com viuen els cristians del Líban la Setmana Santa vol dir haver de dir alguna cosa sobre els diferents ritus que hi ha en aquest país. Per no ser massa pesat només diré que es poden veure celebracions que vénen dels primers cristians i d’altres que han estat modificades durant el pas del temps. Però a més de les diferents litúrgies o ritus podem trobar diferències també en el contingut de la fe (algunes d’elles provenen dels primers segles del cristianisme). En resum, a més de les conegudes esglésies ortodoxes o protestants, trobem els ortodoxes units a Roma (melquites), els maronites (catòlics amb orígens siríacs), els caldeus (originaris d’Iraq), els armenis (catòlics i no catòlics)…

Per tant, la manera de celebrar la Setmana Santa difereix segons el ritu, tot i que em sembla que es pot dir que els actes litúrgics queden dins de l’entorn de cada església, on es pot veure una vida religiosa bastant més intensa del què es pot veure allà.

El Líban no és un país confessional, però no perquè la gent no cregui en res, sinó per respectar precisament les diferents confessions. La religió és un tret d’identitat, com pot ser-ho la llengua i la cultura en altres indrets. Però el fet de ser cristià o musulmà o drus no significa que la manera de viure la pròpia fe hagi de ser especialment intens.