Els amics d’Ouzai

Avui voldria parlar-vos dels amics d’Ouzai, de qui ja us vaig explicar alguna cosa.

Ouzai és un dels barris del sud de Beirut, al costat del mar. Té la peculiaritat de tractar-se d’un barri de majoria xiïta que es troba al costat d’un altre de majoria sunnita. El límit es pot traçar amb tira-línies. El primer que t’indica el canvi és un cartell d’Hezbollah, tot i que no fa massa falta

Els contrastos són nombrosos, ja que deixes un barri residencial de nivell econòmic alt (amb vàries ambaixades, per exemple) per entrar en una zona on pots trobar el típic caos oriental (per posar algun adjectiu que no sigui massa inadequat. Mentre pensàvem si fèiem mitja volta (era evident que els últims estrangers-turistes que havien estat per allà feia molt temps que n’havien sortit) se’ns van mig presentar quatre o cinc nois que estaven per allà, sense fer gaire més que estar, que no és poca cosa…

Després de les preguntes de rigor i la cara de sorpresa (també de rigor) ens van convidar a fer un cafè, i allà va començar una conversa realment surrealista, on apareixien terroristes a Alemanya, militars i policies europeus, drogues, viatges a Àfrica, en Hariri i en Nashrallah… no era fàcil seguir el què deien.

Però el què no faltava és unes ganes enormes d’acollir-te com cal, de fer-te l’estada agradable. El Jaume tindria més coses a explicar de trobades semblants, aquest cop amb la gent d’Hezbollah directament. En qualsevol cas, són ocasions on veus totes les contradiccions d’aquest país i d’aquesta gent…

I per acabar (tot i que em repeteixi) la seva manera d’acomiadar-se, desitjant-nos una bona estada, però animant-nos a no quedar-nos massa temps, per evitar sorpreses…