Negocis amb els fenicis


Aquí teniu la primera història proporcionada pel viatge del Jaume.

Ens situem a Tir, una de les ciutats amb més restes històriques, coneguda (pels que la coneixen) perquè a l’antiguitat tenia dos ports, un orientat cap el nord i l’altre cap el sud, fet que va permetre resistir el setge fet per Alexandre Magne durant anys…

Concretament ens situem en un dels bars (per utilitzar un terme conegut per tothom) situats a costat del mar. La vista és generosa, ja que pots contemplar la costa d’Israel, fins a Saida (o Sidó). El local no és precisament un dels que es poden trobar al moll de la Fusta, o al Passeig marítim de qualsevol poble català. Es tracta més aviat d’una barraca, amb quatre taules i 20 cadires, de plàstic. Es nota que tot i que és cutre ha passat per millors moments, com el país.

Després d’haver estat veient les restes romanes de la ciutat decidim acostar-nos al mar, per veure si hi trobem alguna cosa interessant. Les columnes que hi ha abandonades, banyades per les aigües del Mediterrani, tot i que ens interessen, són difícils de portar a Menorca de tornada.

Finalment decidim fer una cervesa-coca-cola. Un sol com Déu mana, una cerveseta fresca, i el mar als nostres peus, sense sorolls, cotxes, venedors, turistes… L’estona és molt agradable, i quan finalment decidim pagar descobrim que només tenim o un bitllet de 20$ o un de 1.000 lliures libaneses. Per a fer-se una idea, un euro són més de 2.000 lliures. Amb certa vergonya li explico el problema al senyor del bar (cal dir que quan hem vist el bar per primer cop, el comentari ha estat podem donar-li una alegria al bon home!)

Evidentment, 20$ en un local com aquest és una moneda massa gran… Però evidentment, 1.000 lliures a qualsevol local, per una coca-cola i una cervesa, és una moneda massa petita!

Sense immutar-se gaire, com si ja estigués content pel fet d’haver tingut algú aquell matí (o dia…) ens diu que no hi ha cap problema, i pren les 1.000 lliures. Marxem amb la sensació d’haver pres el pèl al bon home, i jo amb el compromís de tornar un altre cop, però amb canvi!

Advertisements

2 Responses to Negocis amb els fenicis

  1. M.P ha dit:

    L’anècdota és bona….

    I avui com es viu al Liban, després de l’atemptat a Jerusalem? Les notícies són de la possibilitat de revenja i d’e possible atac als barris de Hezbollah…Què en sabeu?

    Ahir vam fer un altre tram del camí de Pallerols a Andorra. Va anar molt bé i vam aguantar sense problemes… caminant més de sis hores…hi havia gent que es connecta al teu blog…

    En Jaume ja és a Menorca…no sé com li va…

  2. ferrancanet ha dit:

    Doncs pel què m’han dit els dels diferents serveis d’intel·ligència amb els quals treballo no passarà res… ; )

    Què vols que et digui. Els rumors aquí són “superabundants”, n’hi ha més que persones que opinen. Però em sembla que es podria dir que s’espera que Israel faci alguna cosa, però encara s’espera que Hezbollah faci alguna cosa, o sigui que molts estan a l’expectativa. De totes maneres el què sembla que s’allunya és la tensió “generalitzada”, potser perquè no està la cosa per fer massa soroll.

    Ja he afegit (al final de la part dreta de la web) l’enllaç a la web de Pallerols-Andorra (http://www.pallerols-andorra.org)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: