Trets… d’alegria!


A Beirut, quan la gent s’emociona, ho celebra disparant a l’aire… Ahir, abans i després d’una entrevista a la televisió al president del parlament libanès Berry (d’Amal, un partit xiïta) es van poder sentir uns quants (bastants!) trets per celebrar l’esdeveniment. No deixa de ser sorprenent per a qui està acostumat als polítics i a les passions que aixeca la política catalana i espanyola.

Però no cal que ens preocupem, perquè ara estem protegits per l’USS Cole… un dels moderns vaixells de guerra nord-americans.

Anuncis

One Response to Trets… d’alegria!

  1. MA ha dit:

    Més emoció pel Jaume!

    M’ha fet gràcia comparar les fotos vostres amb l’experiència meva de Kenya. Trobar-m’hi un anunci de Bata, per exemple. Allà teníem la seu al costat, a Limuru mateix; amb Outlet i tot, a l’avinguda Thomas Bata. Com que ningú no es creia que al mes d’agost a Kenya hi faria fred, algunes de la colla van haver d’anar a comprar a Bata un altre parell de botes, perquè les que duien estaven xopes (vam tenir boira cada dia): les safari: http://www.batakenya.com/safarishopcart.htm

    A mi la grafia m’era familiar (l’associo a una pasta de dents, més aviat), però que jo sàpiga no coneixia Bata de res. Però de sobte me’n trobo un cartell a una de les fotos de carretera del Jaume i m’entra el dubte. “Potser no és una marca d’allà?”. Tindria sentit, perquè Bata tenia botigues als centres comercials dignes de qualsevol dels nostres.

    Indago via google. Resulta que no, no és una marca africana. És txeca. I la tenim a casa: a centres comercials, efectivament, com Glòries o Baricentro.

    M’entra un segon dubte: pot ser que ells fossin els genuïns inventors de la bóta de pell girada de tota la vida? Perquè Bata va començar el 1894 al que era Txecoslovàquia aleshores… Potser em sonava visualment d’haver-ne dut de petits?

    Això ho deixo pels pares.

    Però hi ha una segona derivació de la història de Bata que m’ha fet gràcia: a Nairobi hi ha una mena de museu sobre els collarets, braçalets i altres adornaments fets de boletes, característics de tota l’Àfrica i molt vistosa entre els massai. Doncs bé, les boletes de vidre de colors des del segle XV arribaven, entre altres llocs, de Bohemia, actualment també part de Txèquia.

    Podeu llegir-ne més aquí: http://www.smithsonianeducation.org/migrations/beads/bead.html
    (també hi ha la història dels rastafaris, per qui ho vulgui veure!).

    Apa, ja us deixo estar. Però és que trobar-me allà la foto de Bata era com tornar a Kenya! Això i les furgonetes…

    Una abraçada per cadascú!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: