Massa història, massa cultures

divendres, 15-febrer-2008

Mesquita al fons i restes romanes en primer pla

Reflexionant sobre els problemes del Líban, a vegades tinc la impressió que té massa història i que és excessiu el nombre de les diferències entre les comunitats que hi ha. No pretenc ser pessimista. Senzillament és una sensació.

(Mentre estic escrivint això acaba d’haver-hi un tremolor de la terra, per si la cosa estava massa calmada! *El terratrèmol ha estat de 5.1 de l’escala de Richter, i ha afectat sobretot el sud del país, tot i que no hi ha hagut, pel què sembla, grans destrosses)

Som capaços realment de conviure amb gent diferent, amb gent (com nosaltres) que no renunciaran a principis per a ells irrenunciables? Joan Pau II va dir que el Líban era un missatge per al món. És cert, si s’aconsegueix viure com un país amb tots integrats és un missatge per a un món que mica en mica es dirigeix a una situació similar a la del Líban… Esperem, malgrat tot, que realment s’aconsegueixi!

Avui he afegit un nou enllaç a una pàgina on creada pel Rafa per recollir col·laboracions amb les iniciatives que estem fent aquí: Marketing & Help


Tornem a ser notícia: mala notícia!

dijous, 14-febrer-2008

Funeral pel cap militar d’Hezbollah

Fa dies recordava que “no news is good news”… i ara es demostra un cop més. Avui el Líban és notícia, i això és una mala notícia. Nasrallah declarant la guerra oberta a Israel, i deixant missatges a la majoria… mentre aquesta procura arribar a escollir un president de consens quan és evident que no hi haurà consens per escollir cap president que no sigui de la minoria (8 de març: Hesbol·là i aounistes…). No són notícies gaire positives, i si hem de llegir-les a partir de la història d’aquest país, no conviden a pensar en un futur millor (com a mínim a curt termini).

Manifestació pel tercer aniversari de la mort del president Hariri

Per ara, de tota manera, la calma continua… una calma diferent a la calma europea o occidental.


qui està de festa?

dijous, 14-febrer-2008

Aquesta nit ha estat més aviat sorprenent… No sé si els libanesos tenen una especial devoció a Sant Valentí, si és que aquí els enamorats es dediquen a proclamar el seu amor intercanviant-se petards, si celebraven la mort del militant d’Hezbollah o l’aniversari de la mort de Hariri, però el fet és que durant unes quantes hores s’ha pogut escoltar un repertori de focs artificials més que considerable. Fins i tot en algun moment feien dubtar del qualificatiu artificial. Pel què sembla ara (a quarts de deu) la cosa es torna a animar, suposo que per gent que es dirigeix cap a la plaça dels Màrtirs al Centre Ville de Beirut.

Marxa per l’aniversari de la mort de Rafic Hariri a Beirut

És massa aviat per dir si hi haurà problemes… haurem d’esperar una mica. Mentrestant, l’exèrcit ha fet un gran desplegament per evitar (o intentar-ho) qualsevol incident.


On vas?

dimecres, 13-febrer-2008

Cada cop em ve més sovint a la memòria la cançó del Lluís Llach Cançó sense nom. Des que vaig arribar, la situació s’ha anat tensant, i el què semblava un problema d’entesa s’està manifestant com l’herència dels problemes del segle vint…

“On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble.

On vas quan ja l’infant no vol jugar
per que el que rep es sed de sang
i ets tú qui l’omples

On vas quan ja l’infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquest cel blau,
i ets tú qui el robes.

On vas amb les banderes
on vas amb els avions
on vas, on vas.
On vas amb els fusells
On vas amb els canons
On vas, on vas.”

El problema al Líban és que el destinatari de la cançó són moltes persones!!
Com les altres vegades que l’ambient s’ha enrerit, ara moltes coses queden a l’aire, sense saber si podràs tenir la reunió prevista, si vindrà la gent que t’ha d’arreglar alguna cosa… Paciència!

Última hora: sembla que un dels líders d’Hizbullah ha estat víctima d’un atemptat a Síria. Segons la televisió d’aquest partit hauria perdut la vida per un atemptat israelí… Si encara no estava la cosa prou embloicada…!


Preparatius per a la manifestació

Dimarts, 12-febrer-2008

Demà, 14 de febrer, tenim manifestació al centre de Beirut, a la Plaça dels Màrtirs, al costat del lloc ocupat per dos partits de l’oposició des de fa més d’un any. La manifestació està convocada per commemorar el tercer aniversari de l’assassinat de qui era el primer ministre en aquell moment, Rafic Hariri.

El problema d’aquest any és que els partits de la majoria han procurat utilitzar la manifestació per protestar contra les ingerències sirianes (per molts són els responsables dels atemptats que hi ha hagut darrerament al Líban), i en general per mostrar el suport al govern.

La tensió aquests darrers dies ha augmentat en els discursos dels diferents representants polítics (Joumblat -representant drus-, Hariri -sunita-, Geagea -Forces Libaneses-, Gemayel -Kataëb-, Aoun -antic general de l’exèrcit-…). S’ha prohibit circular amb motocicletes, portar armes… com en qualsevol manifestació civilitzada!

Però hi ha una bona notícia… ha tornat la pluja, i sembla que en tenim per uns quants dies. A veure si serveix, com la darrera vegada, per apagar les tensions d’aquest país!


Els maronites… catòlics orientals

dilluns, 11-febrer-2008

Abans de venir al líban sabia que hi havia àrabs cristians, o cristians àrabs. Però fins que no he arribat aquí no m’he fet la idea del què això significa. La cultura del Líban és una barreja entre elements àrabs, occidentals (herència dels anglesos, francesos i americans) i de molts altres racons del món (Turquia, Armènia…). Però en general es pot dir que és un país àrab. La diferència és que aquí la cultura àrab està sovint deslligada de la religió musulmana.

De tota manera, els orígens dels maronites cal buscar-los entre els ciríacs, anterior a la dominació àrab. Per això alguns maronites t’expliquen que no són àrabs (en l’origen).

La convivència entre cultures i entre religions és al Líban un fet, però això no significa que no hi hagi problemes (com es pot comprovar!). Sovint la gent t’explica que no tenen cap problema amb els de les altres religions (i és gent amb amics d’altres creències) però al mateix temps afegeixen que són diferents, i que no es comporten de la mateixa manera.

Per a mi va ser sorprenent escoltar música àrab acompanyada per cants de la gent que hi havia en un bar del port de Tir, i veure que el local estava ple d’imatges de sants i de la Verge. I és que els cristians, a Tir, són els pescadors de la ciutat.

Una altra cosa sorprenent, veure musulmans al santuari de la Mare de Déu de Harissa, la patrona del Líban, o veure imatges dels sants libanesos en locals de persones de religió musulmana…