no news is good news!

dijous, 31-gener-2008

Aquests dies estic experimentant en primera persona els dubtes dels professionals de la informació. Tenir un comptador de les visites que rep el blog fa que et plantegis dues vegades les coses que hi publiques. El títol de la notícia deixa de ser indiferent, i l’absència de males notícies pot convertir-se en una mala notícia. És per això que he volgut confirmar que l’abscència de notícies és una bona notícia.

La novetat aquí és la neu. La pluja, la neu i el fred d’aquests dies ha fet que la mala maror del diumenge passat desaparegués de cop i volta. Potser per a la pau d’aquest país el què necessitem és que faci més fred! Aleshores hauríem de canviar també els calificatius meteorològics: per què la pluja o el fred és un mal temps…?

Ahir va estar sopant a casa en Wlado, un libanès d’uns 60 anys, crisità de rite caldeu. Va dir dues coses que em semblen interessants. Que un libanès sovint és una persona que ha fet grans coses en la seva vida, però dos libanesos són una font de problemes… I l’altre és una expressió típica de la zona: quan Déu va creal el Líban va veure que era tan bo que va crear els libanesos per compensar-ho…!


una breu explicació

dimecres, 30-gener-2008

L’altre dia vaig llegir en un diari publicat a Barcelona la notícia sobre l’últim atemptat que hi ha hagut a Beirut. Algun dels comentaris que s’havien fet mostraven el desconeixement que hi ha de la realitat libanesa, fruit d’una simplificació de les coses que porta a l’error directament.

Aquí els enfrontaments no són de cristians contra musulmans. Dins de cada grup cal parlar de diferents tendències, algunes totalment oposades. No n’hi ha prou tampoc amb distingir dins dels musulmans els xiites i els sunnites. En el govern hi ha cristians i musulmans. A l’oposició hi ha cristians i musulmans. Cadascun dels diferents grups polítics tenen darrera molts anys d’història, i sovint molts anys d’enfrontaments. Les responsabilitats de la situació actual cal repartir-la entre tots els diferents grups (si bé cadascú té la seva part més o menys gran)….

Canviant de tema, aquí ha tornat el fred, i la neu ha omplert la muntanya.

Cedre nevat

Al Tilal…

Dimarts, 29-gener-2008

Aprofitem la calma per parlar de les postes de sol que es poden veure des del Líban. Totes les tonalitats possibles, amb el mar i el cel com únics acompanyants del sol en els seus últims moments abans de deixar pas a la nit.

Des d’Al Tilal, una casa de convivències on s’està començant a fer una escola per millorar la situació de la zona, cada tarda l’espectacle està assegurat. Aquí en teniu un exemple:


després de la neu, els problemes

dilluns, 28-gener-2008

Dissabte, a mitja tarda, marxem cap un piset llogat a Faraya, més aviat “senzill”, per dir alguna cosa. Dels quatre que vam pujar, dos no esquien, ni tenien massa intenció d’aprendre’n. El diumenge, després de participar a la missa de rite maronita i d’haver esmorzat un parell de manushes, arribem a les pistes, on lloguem les raquetes per pujar i el trineu per baixar. Després de dues hores “d’ascensió”, una llarga baixada per la pista.

A les 5, començava el partit de futbol-sala a Rebound, sobre gespa artificial, amb un grup d’amics. Un partit intens, que finalment vam guanyar… però en la tradicional mitja part (que aquí acostuma a coïncidir amb el temps que tarda el generador en posar-se en marxa quan deixa d’ahver-hi electricitat) vaig saber que a diversos punts del país hi havia incidents entre “grups de joves” i l’exèrcit. Aquí hi ha qui pensa que actes d’aquests tipus surten de manera espontània, gairebé com els volets… Però tothom coneix els grups polítics que hi ha darrera (de fet només cal veure els colors que exhibien).

A mitjanit els incidents estaven més o menys sota control, però havien deixat un trist balanç de 8 morts, i més de 50 ferits. No han estat simples incidents de joves exaltats, sinó una mobilització de grups ben organitzats, amb franctiradors, granades de mà…

Avui no hi ha classe a les escoles ni a algunes universitats, en senyal de dol (segons la versió oficial) o per prudència (segons la versió popular). Esperem els propers esdeveniments, però no sembla que ningú es prengui seriosament la tasca de buscar una sortida al problema d’aquest país.


el dia era meravellós…

divendres, 25-gener-2008

Aquest matí el cel de Beirut era d’un blau clar, amb un sol impressionant que convidava a deixar jaquetes i abrics a casa. Quan he sortit al carrer, cap a tres quarts de deu, he sentit, de nou, un soroll que m’ha recordat al d’una explosió. El primer pensament ha estat “comences a imaginar-te explosions cada cop que sents un soroll més fort del normal”. Quan he arribat al banc tot estava tranquil. La senyora que va estar una temporada de turisme per Espanya m’ha saludat amablement.

De cop i volta tothom a començat a buscar els mòbils. En pocs segons ja havien posat un canal informatiu en una de les pantalles que habitualment ofereix informació del banc… Era, efectívament, un nou atemptat, a Beirut. Les imatges de les columnes de fum que pujaven de les restes de vehicles apareixien de nou. No he pogut entendre el què deien ja que el meu libanès no està (ni de lluny) preparat per a això.

Quan he arribat a casa només he pogut saber que encara no se sap res de les víctimes.

Aquest és el Líban que alguns volen. Però no pas la majoria de la gent que viu aquí, la gent del carrer. Esperem que, de mica en mica, aquests es vagin imposant a la resta.

El cel continua d’un blau intens, el sol escalfa com en plena primavera. La vida, malgrat tot, continua tirant amb força al Líban!


de vaga (alguns…)

dijous, 24-gener-2008

Avui tenim vaga, és a dir, una manera més elegant de “justificar” accions al carrer per pressionar el govern i per protestar contra… el president?

Per cert, parlant del president, la propera convocatòria per escollir-ne un és l’11 de febrer. Pura curiositat, ja que segurament tampoc es farà (com les últimes) en vista de les declaracions dels polítics dels diferents colors. Una altra curiositat, és el tema dels colors “polítics”. Aquí cada partit té el seu color, fins el punt que has de pensar bé abans de triar, per exemple, el color de l’equipació d’un equip de futbol infantil, si no vols ferir les sensibilitats del personal.

La foto d’avui és d’un altre racó impressionant d’aquest país: