La pluja mediterrània al Líban

Pluja (del 2006 a la foto) al Líban

Aquests dies estem tenint pluja per aquestes terres. Pluja en forma de tempestes, amb llamps i trons, i aigua a dojo. Com les tempestes que cauen a la costa mediterrània occidental durant la tardor. Una altra similitud entre els dos extrems del Mare Nostrum.

No sé si els extrems que es veuen en la climatologia tindran alguna relació amb la manera de ser mediterrània. Quan ens referim a la gent dels països nòrdics sovint s’afirma que la seva manera de ser està en part influenciada per la climatologia i per les porques hores de sol que hi ha, que els porten a quedar-se a casa en comptes de sortir al carrer. Docs possiblement les posicions extremes i radicals (i sovint, diguem-ne per exemple, viscerals) que hi ha per les terres mediterrànies es deuen

Tornem-hi!

 

Després d’un cap de setmana més aviat mogudet, tornem a l’activitat normal del blog. Hi ha algunes notícies a comentar, una mena de resum setmanal, degut al retard a l’hora d’escriure.

La primera, és que un aclariment: jo no estava en el lloc de l’accident del vehicle de la FINUL en el què ha mort un

L’exèrcit canvia el discurs al Líban

Avui la notícia és el canvi d’actitud anunciat per l’exèrcit. Després de dies de combats entre grups partidaris del govern i grups pro-Hezbollah, durant els quals l’exèrcit s’ha limitat a evitar mals majors, ahir va anunciar que a partir d’avui evitarà la presència de gent armada pels carrers del país. Si cal, amb l’ús de la força (disparant…).

Canvi d’escenari, canvi de discurs. A veure què passa.

Per altra banda, l’aeroport continua tancat, igual que la frontera amb Síria per la carretera de Damasc (a l’est del país), fet que provoca un aïllament considerable de la resta del món. Pel què m’ha arribat hi ha hagut un cert rebombori amb les tenistes que es trobaven al Líban en el moment en què van començar els problemes. És curiós (i no ho dic per mi, que no tinc intenció

Beirut torna a cremar

Es confirma el què alguns ens temíem: la calma i normalitat promesa no ha arribat a durar ni mig dia. Ara mateix hi ha problemes al Mont Líban, als voltants d’Aley, al Chouf en general (zona on hi viuen sobre tot drusos…). La trista novetat és que ja han aparegut els canons! Mala notícia, ja que les possibilitats que hi hagi víctimes augmenta considerablement, a part que evidencia un augment (tot i que sigui també localitzat) de la violència.

La fotografia està feta a Rebound, on jugo cada diumenge un partidet (hàbit adquirit des de fa uns 20 anys!) La imatge potser no és prou clara, però a la televisió oferien el combat al Chouf. Mentrestant la gent juga a futbol. Indiferència? No. Més aviat supervivència, encara que només sigui mental.

Per altra banda, Egipte proposa enviar tropes àrabs per evitar més enfrontaments; mentre Joumblat (líder drus) demana a tort i a dret que els problemes polítics i personals no impliquin lluita al carrer. Potser és massa tard.

Demà, més.

Beirut respira

Fotos (meves) de l’11 de maig a Beirut

Després de quatre dies de problemes intensos, avui Beirut (i el Líban en general) torna a respirar. Han estat hores d’angoixa i por. Per alguns,  de por pensant que no es descontrolés la situació. Per a d’altres, de por pel què ja estava passant.

Aquest diumenge ens hem llevat amb Hezbollah que abandona el carrer i la majoria (el govern) que accepta la decisió de l’exèrcit d’anul·lar el cessament del general

Una nit massa llarga (a Beirut)

Després de tots els incidents d’ahir, aquesta nit ha passat entre tret i tret. Amb una pausa (acústica) gràcies a una tempesta que ha aconseguit ofegar tots els kalashnikov, RPG i altres joguines que tenen els chicots d’aquí. Però després de la tempesta ha tornat… el mateix que hi havia abans, potser una mica més tranquil (suposo que també deuen dormir, no?)

Balanç? Buf… D’entrada cal dir que