Hem parat de comptar…

Campions de la Lliga

Ahir, llegint la premsa libanesa, em vaig trobar amb una frase que em permet comentar dues notícies que no tenen res a veure. Últimament, per la falta de temps, em veig amb l’obligació de relacions entre coses que, objectivament, no en tenen cap. Però així parlo de diferents temes d’un sol cop.

La frase és la del títol: Hem parat de comptar. En el contexte libanès, és una idea que apareixia en aquest article de l’Orient Le Jour. Fa referència a la posició de l’actual primer ministre Saad Hariri en relació a l’equilibri de poder, a la representació de les dues grans comunitats libaneses: la musulmana i la cristiana. I significa que, independentment de la proporció existent entre elles, la seva presència és necessària per a respectar la realitat del país. Hem deixat de comptar el nombre de crisitans i de muslmans que hi ha, ja que l’augment d’una de les comunitats no pot significar la marginació de l’altra, ja que les dues (i les altres més minoritàries) són necessàries. Em sembla una actitud interessant, i que trenca amb el discurs que la democràcia ha imposat, segons el qual tot depèn simplement del recolzament popular: si la majoria decideix que el negre a partir d’ara és vermell, doncs tots a dir que és vermell… Doncs bé, al Líban, hem deixat de comptar…

I quin és l’altre tema que no té res a veure amb els equilibris comunitaris libanesos però que es pot enllaçar amb aquesta frase? Doncs, evidentment, el de la fotografia: el títol de Lliga guanyat pel Barça aquest diumenge… Aquest any podríem dir que els culés també

A partir del vídeo

Una imatge que parla...

Darrerament hi ha poques notícies al Líban, i jo tampoc he tingut massa oportunitat de fer coses que mereixin un comentari al blog, amb l’excepció del vídeo que vaig penjar a l’últim escrit. Avui, com que començo a tenir la sensació que fa temps que no explico res, he decidit aprofundir una mica en el missatge del vídeo. A les raons ja explicades cal afegir-hi la sensació que hi ha un tòpic massa arrelat on sembla que els musulmans (tots) són uns integristes que només pretenen imposar la seva religió. Ahir, llegint un escrit en un blog des d’on va arribar alguna visita, em vaig decidir a dir alguna sobre això.

Els musulmans, com els jueus o els cristians, no són tots iguals. La manera més senzilla d’entendre això potser sigui pensar que

Avui, un vídeo

Com heu pogut comprovar, els últims dies he tingut el blog força abandonat. El motiu, el teniu aquí:

És un vídeo que hem preparat amb gent del Club Alnaïr per participar en un congrés d’universitaris que se celebra a Roma durant la Setmana Santa. El tema del congrés és Can Christianity inspire a global culture? La nostra idea era respondre a la pregunta utilitzant el què diguessin persones no cristianes del carrer. I aquí teniu el resultat. A mi em sembla interessant… 🙂

Ara que ja he acabat la feina del vídeo espero poder

Més sorpreses

Aquests dies, en els que la feina comença a fer-se notar, he tingut ganes d’escriure sobre temes que no tenen massa res a veure amb els temes habituals d’aquest bloc. Per avui parlaré d’un tema dels que ja han aparegut en altres ocasions, però abans voldria donar la benvinguda a un lector en potència… Ja que no he pogut estar a l’hospital per rebre’l, des d’aquí felicito els pares del Berenguer!

El tema d’avui són d’aquestes coses que passen al Líban i a pocs llocs més. I que a mi, ho reconec, m’encanten. Vaig llegir-ho a l’Orient Le Jour de fa uns dies, una nota breu acompanyada d’una fotografia on es veia el president Sleiman rebent a un grup de cristians i musulmans. El motiu, i aquí ve la sorpresa, era demanar-li que el dia 25 de març fos

De preocupacions divines

No pretenc escriure sobre el contingut d’un certa campanya publicitària en una ciutat cuyo nombre no quiero acordarme. Em sembla que no hauran aconseguit el seu objectiu, Però sí que vull aprofitar-la per plantejar alguna reflexió sobre la importància de Déu en el què està passant aquests dies en aquestes terres. Perquè és evident que, tot i que l’acció militar no està justificada per raons religioses (em sembla fora de lloc un dubte en aquest sentit, com si els jueus volguessin eliminar els musulmans de la zona), hi ha una relació indirecta entre Déu i el què està passant. Als responsables d’aquí, i aquesta vegada l’aquí és més ampli que de costum, els plantejaria la següent reflexió: probablement la vida aquí no existeixi sempre. Disfrutes, o Déu pot estar preocupat pel què estàs fent?

La justificació de l’actuació dels militars (en sentit ampli) dels dos costats del conflicte em sembla que és difícil des de la fe en un ser superior, encara que aquest no tingui les

Passejades nocturnes a Beirut

L'arbre de Nadal davant la mesquita al Centre Ville de Beirut

Ahir vaig sortir a caminar cap a les deu del vespre. Des de casa fins al Centre Ville, una passejada suficient com per a què la gent del país et miri amb cara d’estranyat, pensant que potser no saps que existeixen els cotxes. A Beirut la gent no camina pel carrer. A tot arreu s’hi va amb cotxe, i després passa el què passa: embussos eterns i permanents.

Aquests dies (o millor dit, aquestes nits) Beirut fa més goig que habitualment. Està plena de