Entre iraquians a Beirut

Visitant una família iraquiana a Beirut

Ahir, sota un pluja intermitent i després d’un bon partit de tenis, un grup de 10 persones ens vàrem dedicar a repartir caixes de menjar entre famílies de refugiats iraquians que viuen a la zona de Sad el Bouchrieh, a Beirut. Era el final d’una campanya que ha consistit en la recollida de menjar, l’elaboració de les caixes, i el repartiment a unes 100 famílies realment necessitades.

Les escenes viscudes ahir són d’aquelles que et fan sentir content veient l’alegria dels altres. En molts casos, veient les cases de la gent, representava la possibilitat de celebrar el Nadal de manera digne. És evident que no ajudaran a sortir de la misèria, ni arreglaran un problema social amb implicacions internacionals. Senzillament no entra dins les nostres possibilitats. Però sí que

Viatjar al Líban

Ahir vaig rebre una altra consulta sobre la conveniència de viatjar al Líban. M’agradaria posar la resposta en un escrit per tal que la gent que pot estar pensant el mateix pugui trobar la resposta a internet.

Si fem cas a la situació sòcio-política del país em sembla que cal respondre que és un bon moment per venir al Líban. Però, com ja he dit unes quantes vegades, sempre cal afegir un però a això, ja que

El Dia de la Independència

El President Sleiman (esquerra), a l'arribada a l'acte

Ahir vàrem celebrar el dia de la Independència (del Líban, respecte la França… ara fa 65 anys).

La celebració oficial va consistir en una parada militar presidida pel President Sleiman (o Suleiman) i alguns dels seus predecessors. De fet, és una dada sorprenent el fet que dels anteriors presidents només n’hi havia un: Bashir Gemayel. L’últim que hi va haver abans de l’actual no va aparèixer a la festa… possiblement per mostrar el seu desacord total en la direcció que està prenent el país (es tractava d’un president pro-sirià). I els dos anteriors tampoc hi eren; estaven representats per les respectives vídues, ja que van ser assassinats ja fa uns anys.

La desfilada va aportar alguns fets històrics. Un dels més destacats, la

Per entendre què passa al Líban des d’occident 2.0

(després d’escriure el post veig que Hezbollah anuncia que deixa el carrer en mans de l’exèrcit tot i seguir amb la desobediència civil en resposta a l’acció de l’exèrcit de retirar dues decisions del govern… Caldrà veure què passa en les properes hores, però d’entrada, el carrer no ha de deixar-lo en mans de l’exèrcit, sinó de la gent i no entenc què significarà que continuï la desobediència civil… Però si vol dir que torna la calma i la normalitat, benvinguda la desobediència civil…)

Aquests dies, escrivint al blog, he de fer  un esforç per evitar les coses a les que m’he acostumat i intentar explicar el què passa tenint en compte la visió que es té des d’occident. No és fàcil, en general, i menys encara en una situació com l’actual.

Si a les notícies es veuen les imatges d’aquests dies, és normal equiparar la situació a una guerra. El problema (i jo no hi havia pensat fins ara) és que la majoria no sabem què és una guerra perquè no n’hem viscuda cap. I per tant ens hem fet una idea determinada, i tot el què sona a guerra ens imaginem que ha de complir aquestes espectatives. Per entendre’ns: en una guerra hi ha bombes i trets, ferits i morts. Però si tothom fos possible víctima dels trets i bombes els morts haurien

Què passa al Líban

En vista de l’allau de visitants que veniu de Vilaweb poso una actualització de l’escrit d’aquest matí (també perquè la situació, pel què es pot saber, ha variat considerablement).

El combat (em sembla que es pot utilitzar aquesta paraula sense perill d’exagerar) que hi ha hagut durant les últimes hores a Hamra, un dels barris cèntrics de Beirut majoritàriament sunnita, ha acabat amb la victòria dels

Una nit massa llarga (a Beirut)

Després de tots els incidents d’ahir, aquesta nit ha passat entre tret i tret. Amb una pausa (acústica) gràcies a una tempesta que ha aconseguit ofegar tots els kalashnikov, RPG i altres joguines que tenen els chicots d’aquí. Però després de la tempesta ha tornat… el mateix que hi havia abans, potser una mica més tranquil (suposo que també deuen dormir, no?)

Balanç? Buf… D’entrada cal dir que