Les altres guerres

Un altre detall del cementiri jueu a Beirut

Fa una setmana escrivia per explicar el què passava a la frontera amb Israel. Allà expressava el desig, l’esperança, que fos un incident aïllat. Per ara, es pot dir que, efectivament, s’ha tractat d’un fet aïllat, en el sentit que no ha provocat una escalada bèl·lica entre els dos països. Però anar més enllà significa entrar en el terreny de les previsions més incertes. És difícil, per no dir impossible, saber per què va passar el què va passar. Si va ser una mostra de la decisió de l’exèrcit libanès a l’hora de defensar el país, sense deixar temps a Hesbol·là de prendre la iniciativa, i, per tant, sense donar una excusa a Israel d’anar més enllà en les seves provocacions. O si va ser una reacció espontània que va provocar l’intercanvi de tirs. Si Israel buscava realment una confrontació/provocació o si simplement els responsables van pensar que no passaria res, com tantes altres vegades que militars israelians s’han introduït en territori libanès. El més positiu de tot plegat em sembla que és, precisament, l’actitud de l’exèrcit libanès d’impedir a Hesbol·là prendre part en l’incident, aportant una mica de normalitat a la situació. Evidentment és una llàstima que pel mig 4 persones perdessin la vida. Independentment del costat de la línia blava en el que estiguessin.

L’incident ha coincidit (si és que hi ha coincidències en els jocs de guerra…) amb les notícies relacionades amb el Tribunal Especial pel Líban i amb les noves detencions de

Últimes notícies…

El primer ministre libanès amb el president de Síria

Els lectors habituals haureu pogut comprovar que les entrades al bloc es fan cada cop més esporàdiques. Avui em trobo amb una col·lecció de notícies típiques del Líban. Per un costat, hi ha les dues notícies que (potser) han aparegut en la premsa internacional: l’enfonsament d’un vaixell prop de Trípoli que ha deixat un número incert de morts, i la visita del nou Primer Ministre Hariri a Síria per reunir-se amb el president Bashar el Assad (trobada curiosa, tenint en compte que el primer ha acusat Síria de ser la responsable de l’assassinat del seu pare…).

En un estil més clàssic, tenim un autobús ocupat per sirians que ha estat tirotejat, una patrulla de la FINUL que també ha patit els trets d’algun desconegut. Hem tingut la pluja de la que ja vaig parlar, i finalment sembla que

Ara toca treballar

El nou Primer Ministre, Saad Hariri

Ahir es va anunciar que s’ha arribat a un acord per aprovar el nou govern libanès. Després de tant de temps de marejar al personal amb peticions i reclamacions, ara és el torn del ciutadà d’exigir que compleixin amb les seves responsabilitats, i que demostrin que estan allà per alguna cosa més que per assegurar el futur dels seus fills i parents en general. De feina n’hi ha tanta com vulguin.

Personalment estic content perquè han mantingut a un ministre que ha demostrat, en diferents moments, ganes de treballar per arreglar coses concretes que no funcionaven. Es tracta del ministre de l’interior (càrrec especialment complicat en general, i especialment en un país com el Líban…). Evidentment encara queden coses a millorar, i algunes no depenen massa d’ell. Però amb una mica més de temps segurament es notin més millores. A veure si s’encomana una mica i els que tenen més fama de penques segueixen el seu exemple.

S’ha parlat bastant de corrupció últimament, ja que

Un altre cop pendent dels veïns

Efectes de l'atemptat

A les notícies d’ahir, a més de l’atemptat d’ETA contra la Universitat de Navarra, es parlava de la manifestació a Síria en resposta a l’atac americà contra civils sirians a prop de la frontera amb Irak. És difícil saber qui diu la veritat en casos com aquest. Per un costat es parla d’un atac contra el responsable de la xarxa d’Al-Qaeda (valgui la redundància) que organitza el pas de combatents estrangers a Iraq, mentre les fonts síries parlen d’un atac contra civils. Ja he comentat alguna vegada l’ambigüitat del terme civil en aquests casos, ja que tots els membres d’Al-Qaeda són civils, així com els d’Hesbol·là (o els d’ETA…). És evident que els nens són civils, això ningú ho discuteix.

Que Síria estigui inquieta implica una certa inquietud al Líban, de la mateixa manera que quan Israel està nerviós el Líban també ho està. La convivència amb els veïns (tornem-hi!) afegeix als problemes locals un element totalment fora de control, i dificulta assolir la normalitat necessària per a tenir perspectives de pau. Darrerament Síria ha desplegat noves forces militars per

Què passa al Líban

En vista de l’allau de visitants que veniu de Vilaweb poso una actualització de l’escrit d’aquest matí (també perquè la situació, pel què es pot saber, ha variat considerablement).

El combat (em sembla que es pot utilitzar aquesta paraula sense perill d’exagerar) que hi ha hagut durant les últimes hores a Hamra, un dels barris cèntrics de Beirut majoritàriament sunnita, ha acabat amb la victòria dels