Curiós tot plegat!

Quines casualitats té la vida! Avui, justament avui, quan s’ha de recomençar (dèiem fa unes hores…!) el procés per formar el govern libaès, resulta que s’han disparat uns quants coets (2 o 3, sembla) des del sud del Líban… Aquí teniu la notícia de Naharnet, i aquí la de Reuters. Per ara Israel ha respost amb uns quants coets contra el lloc des d’on s’han llençat (al Sud del Líban). Pel què em van dir quan vaig estar a la base de la FINUL, Israel

Tornar a començar

Sleiman i Hariri... recomencem?

Tornar a començar, recomençar, tornar a la casella de sortida, “siga jugando, hay miles de premios”… Forma part de la naturalesa humana l’experiència del recomençar. I si algú encara no ho sabia, ara ja ho sap. Fem projectes, i no surten. Fem propòsits, i tampoc. Tenim objectius, però per arribar-hi hem d’intentar-ho una vegada i una altra… i això serveix per a qualsevol àmbit: professional, social, polític, religiós… Som poqueta cosa, i sovint hem de reconèixer que ens trobem com al començament, i hem de tornar a començar.

El motiu del títol/tema d’avui és, evidentment,

Judicis i sentències

Imatge de l'atemptat contra en Rafic Hariri

Avui el Líban retorna a la primera (o segona) pàgina d’internacional, després que ahir el diari alemany Der Spiegel publiqués una suposada filtració del Tribunal Especial pel Líban que ha de jutjar l’assassinat de l’antic primer ministre Rafic Hariri, en la que es diu que darrera l’atemptat s’hi troba Hesbol·là. Com sempre cal prendre’s aquesta notícia amb molta prudència, i per raons ben diferents. La primera és el moment de la seva aparició, a dues setmanes de les eleccions libaneses. La segona per l’exclusivitat d’una notícia que

Comença la campanya electoral

Amb la commemoració del quart aniversari de la mort de l’antic primer ministre Rafic Hariri com a conseqüència d’un atemptat ha començat la pre-campanya electoral libanesa de cara  les properes eleccions, que s’han de cel·ebrar el mes de juny. Entre els diferents actes que han organitzat els partits que s’hi presenta destaquen el llançament d’una granada contra la seu d’un dels partits, el segrest d’un oficial de la Middel East Airlines i el llançament de pedres contra participants de la manifestació del 14 de febrer (a més de l’assassinat d’un dels assistents…). Com a inici de campanya, no està malament. Ara caldrà veure què passarà a mesura que s’acosti el dia D.

Cadascuna d’aquestes notícies podria ser explicada des de diferents punts de vista, amb diferents enfocaments (és per això que us he posat la fotografia de la porta de la ciutadella de Sant Gil, a Trípoli). Des de l’atemptat de’n Hariri que 4 anys després encara no ha començat el judici, fins el segrest (hauran estat els extraterrestres?) de l’oficial de la MEA (amb perdó…). Aquest últim cas és realment preocupant. Al costat de l’aeroport, just a tocar d’un dels controls

Escoltant…

La foto no està feta al Líban, però tot podria ser!

Alguna cosa està fallant. Fa menys d’un any va començar a criticar-se l’existència d’un servei d’escoltes il·legals que permetia a un cert partit polític controlar el què passava en el país (estic parlant del Líban…). Ara, uns mesos després, amb una invasió o cop de força d’Hesbol·là per deixar clar que la seva joguina no es toca, apareix la notícia (i per tant cal veure què hi ha de veritat) de suposades irregularitats. Però per a poder entendre què està passant cal posar els colors als personatges que hi intervenen…

Les Forces de Seguretat Interior es queixen de no haver rebut, des del ministeri de telecomunicacions, les gravacions que han demanat en un parell d’ocasions. Explicació per a inexperts… les FSI (controlades pel partit sunita de Hariri i Siniora) ataquen el ministre de telecomunicacions (un maronita posat per Aoun, aliat d’Hesbol·là, partit xiïta)… El ministre es defensa dient que les escoltes són il·legals i posa en dubte l’ús que se’n fan. És a dir, insinua que

L’actitud d’Hesbol·là

El líder d'Hesbol·là, Nasrallah

Bé, doncs aquí teniu el meu comentari sobre l’actitud d’Hesbol·là, en resposta a la Calín, la M.P. i el Francesc.

Hesbol·là ha tingut una actitud similar a la d’alguns països àrabs, limitant-se a condemnar l’acció d’Israel, sense anar més enllà. Fins aquí la constatació dels fets (i dels no-fets). Però, explicar per què ha fet això i no ha fet altres coses és entrar en el terreny de la política ficció. Per tant, estic disposat a canviar la meva opinió si algú em dóna motius per fer-ho.

Quines opcions tenia Hesbol·là? Des del plantejament solidari es podia esperar que Hesbol·là iniciés alguna acció contra el nord d’Israel per tal de distreure l’exèrcit israelià, tenir-lo ocupat, i permetre a Hamàs millorar la seva posició a Gaza. Era una opció que molts pensàvem força possible, i que finalment (?) no s’ha produït. Els motius que s’han apuntat són de caire polític/o militar. Polític, perquè hi ha