La imatge pendent

Els participants a la cosinada

Tal i com us vaig prometre, us poso la fotografia feta a Sant Benet del Bages, amb tots els participants a la trobada dels descendents dels meus besavis. Encara hauríem pogut ser uns quants més, tenint en compte que, dels que conec, en faltaven alguns. La sorpresa va ser trobar-me amb alguns lectors entre la part de la família més llunyana. Amb el pas del temps es demostra cada cop més complicat reunir-se tota la colla. Ja no parlo de la gran família, sinó dels més propers. Suposo que és normal (si no ho pensés hauria de tenir remordiments contínuament!).

En certa manera em va recordar a les famílies libaneses, però en una escala més catalana. Aquí, en una reunió similar, fàcilment es trobarien libanesos que viuen a Canadà, França, Brasil, Austràlia, els Estats Units, Anglaterra, Mèxic i una llarga llista de països. En el nostre cas, els estrangers érem clarament minoria, i la majoria de primera generació (em sembla que, si estem fent la comparació amb els libanesos, considerar els que viuen a Madrid com a estrangers és, com a mínim, ridícul…). És veritat que alguns han marxat a viure fora, però encara és bastant inhabitual.

Als diaris libanesos és freqüent trobar-hi notícies que parlen de

Judicis i aparences

Caçant bolets...

Avui he passat el dia buscant bolets i menjant el què portàvem, sense poder gaudir dels bolets degut a la casi absència total del nostre objectiu. De tota manera, la jornada ha estat molt agradable (sempre és agradable una sortida com aquesta envoltat de bons amics). Però a més. ha estat un dia especial, per haver estat acompanyant a una persona que feia temps volia conèixer. I és la que ha causat el títol de l’escrit d’avui.

Hem anat en furgoneta, i mentres tres persones ocupàvem una de les files, ell estava tot sol, ocupant gairebé mitja furgoneta. Mentre nosaltres buscàvem bolets ell

Molta feina!

Ara fa dies que no dedico ni un minut a escriure. I no és per falta de temes, sinó de temps… I és que em toca escriure, però d’altres coses. De temes n’hi ha uns quants. Des de l’actualitat libanesa (amb un re-escollit president del Parlament, un nou primer ministre, les negociacions per a crear el nou govern; els incidents que hi va haver fa un parell de dies en un dels barris del Beirut oest…) fins a un tema proposat en un altre bloc per l’Alex: les coses senzilles. També podria parlar de l’intercanvi de missatges amb un altre blogaire (entre altres aficions) sobre un tema d’actualitat per allà: l’avortament.

Però la veritat és que

Carta oberta als libanesos des d’Iran

Manifestació a Teheran

Com que no em sobra el temps, avui us poso una carta oberta que he trobat seguint la crisis iraniana per Twitter. Parla de la col·laboració entre Hesbol·là i el règim d’Ahmadinejad… Us recomano també entrar a la pàgina d’on he tret la fotografia. Em sembla que val la pena saber què està passant a Iran aquests dies!

Crisis, pobresa i dignitat

Venedors de pedres... a Petra

Porto massa estona pensant en quin títol posar a l’escrit d’avui. Però per triar el títol cal saber de què vull parlar… I per saber de què vull parlar cal trobar també la fotografia que acompanyarà el text. Doncs bé, avui ho he fet tot al revés. Primer he triat la fotografia, després el títol, i després el tema… O sigui que no sé què en sortirà.

Aquesta fotografia ja la vaig posar, a l’interior d’un dels escrits on parlava de Petra. Com que no apareixia a la portada del bloc molts no l’haureu vista. Espero… Però avui he decidit

Torno a marxar

Port de Saïda, o Sidó

Doncs sí, una altra vegada marxo cap allà, per passar-hi deu dies d’exàmens… O sigui que el què pugui escriure (tenint unes eleccions al costat, dubto que no hi hagi res a comentar) ho faré pel què pugui saber a través d’internet. I si no hi ha sorpreses (que tampoc serien tan sorprenents, tornaré a estar aquí el dia 11 de juny, tres dies després de les eleccions, i no sé si amb resultats definitius o amb l’espera…

Us deixo amb una imatge refrescant (repetida per als fidels al bloc) ara que comença a notar-se la calor!