Fent de guia pel Líban

Cedre, a "Els Cedres"

Aquestes últimes setmanes les he passades amb un grup d’estrangers (estrangers al Líban…) que participaven en un curs prop de Batroun. A més de l’experiència sempre interessant de compartir el temps amb gent de diferents orígens i interessos he pogut gaudir fent d’amfitrió en unes quantes ocasions. M’he trobat, amb certa sorpresa, presumint de les virtuts libaneses i dissimulant els defectes. I m’hi he trobat molt còmode.

La gent ha acabat contenta amb l’experiència. Els motius són abundants i variats: des dels

6 dies diferents

Detall del Campament...

Ahir vaig tornar a Beirut, després d’haver passat sis dies amb uns quants nanos de campament. La foto és un detall del què han donat de sí aquests dies. En trobareu d’altres a l’àlbum de Picasa… i n’aniré pujant i comentant els propers dies si tinc temps. Em veig incapaç de fer un càlcul de quants campaments he fet fins ara, però possiblement siguin més de quinze. I cada vegada m’emporto sorpreses. Aquest any,

Armes, droga i Estat

El què està passant aquests dies és una nova demostració del camí que encara ha de fer el Líban fins arribar a ser un país amb un grau d’estabilitat normal. Per tot arreu hi ha problemes de zones on la droga és la principal font d’ingressos. Però aquí es tracta de plantacions d’opi i marihuana, d’instal·lacions per tractar i preparar el producte que s’envia fora del país per vendre’l, d’armes per protegir els caps d’aquestes màfies locals… Tot un negoci! Després de l’atac contra l’exèrcit de fa uns dies i la mort de 4 soldats, hi ha hagut més de 70 detencions, s’han escorcollat desenes de cases, decomissat armes de tot tipus, vehicles robats, més d’una tona de droga…

Es tracta d’una operació a fons contra les

Enginyeria fenícia (a Batroun)

Mur fenici de Batroun

Diumenge vaig anar a Batroun, ciutat situada al nord de Beirut i que encara no coneixia. La ciutat té una part antiga on destaca especialment el què teniu a la fotografia. Es tracta d’un mur construït pels fenicis per tal de poder carregar els vaixells des de la ciutat directament. He de reconèixer que sobre el terrenys costa creure’s que van ser els fenicis qui ho van fer. Sembla més fruit d’un altre caprici de la naturalesa. Però no. És fruit de l’enginy i el treball d’aquests homes que han deixat tantes

La Suïssa d’Orient…

És un tòpic al que sovint que s’utilitza molt sovint: el Líban era considerat com la Suïssa d’Orient. Per què? Es poden trobar moltes explicacions, moltes raons. De fet hi ha molts motius per comparar el Líban i Suïssa: la banca, les muntanyes, les vaques, els diferents grups socials… Però després de comparar i comparar sempre arribo a la mateixa conclusió: sorprèn veure com amb elements semblants es poden fer dos països tan diferents!

Avui us poso tres fotografies de l’últim viatge. És el sud del Líban, és a dir, més o menys al nivell de

Visitant el sud

Ahir vaig passar el dia al sud del Líban, visitant la base Miguel de Cervantes on hi ha els soldats espanyols de la FINUL. És la segona vegada que hi vaig, però aquest cop només va faltar que fessin una demostració en viu del què saben fer aquesta gent. La veritat és que es van portar molt bé, procurant explicar el què fan en favor del país per a arribar un dia en què la seva presència ja no sigui necessària. He penjat unes quantes fotografies a Picasa.

En el viatge hi va haver temps per veure i viure coses que fora d’aquest país és difícil de trobar (o com a mínim totes juntes). Per exemple bunkers per