Ahir vaig tornar a Beirut, després d’haver passat sis dies amb uns quants nanos de campament. La foto és un detall del què han donat de sí aquests dies. En trobareu d’altres a l’àlbum de Picasa… i n’aniré pujant i comentant els propers dies si tinc temps. Em veig incapaç de fer un càlcul de quants campaments he fet fins ara, però possiblement siguin més de quinze. I cada vegada m’emporto sorpreses. Aquest any, com que érem pocs, tot ha estat molt més tranquil i fàcil, i és gratificant veure com amb coses tan senzilles s’ho passen pipa! Amb un pot de plàstic pots tenir-los jugant durant hores uns quants dies seguits! I us asseguro que ni se’n recorden de PSP i similars.
Un dels nanos em sorprenia cada poc temps amb les seves exclamacions: C’est superbe! I què era el què provocava tal il·lusió? Doncs podia ser des d’un joc qualsevol, fins un sopar, passant per una excursió… o fins i tot la Missa! Amb gent així resulta fàcil organitzar un campament! A més hem tingut la possibilitat de veure unes quantes coses força interessants, com el primer lloc on es va posar la bandera libanesa (en plena muntanya, a mig camí de la forntera amb Síria), una reserva natural de cedres… Espero parlar-ne aviat. Mentrestant, per aquí, tot continua igual que quan vaig marxar. És a dir, sense govern, i amb el primer ministre negociant… Amb la calor que fa aquests dies no sé si avançaran gaire!







Dilluns, 13-Juliol-2009 a les 1:17 pm |
Hola!
Amb quina càmera fas les fotos? Queden xules…
Un petó
Dilluns, 13-Juliol-2009 a les 1:30 pm |
Lali, és una càmera de vídeo Sony, que fa fotografies amb 10 megapíxels… La veritat és que queden molt “xules”. Però no et pensis que és culpa de la càmera : )
Dimarts, 14-Juliol-2009 a les 12:19 am |
Ferran:
Ens va presentar el meu germà Jordi Castelló a la diada familiar de La Farga de l’any 2004.
Ahir precisament vaig estar amb ell i la seva family i van parlar de tu (bé, per suposat). Només volia dir-te que gràcies a gent com tu el món acabarà sempre sent una mica millor, feu que ens podem aturar de tant en tant i veure com hi ha uns titllats de bojos, però que sou els més entenimentats (no volia posar “cuerdos”) de la capa de la terra.
Ànims i endavant amb la feina que feu!
Dimarts, 14-Juliol-2009 a les 9:51 am |
Ignasi! M’ha sorprès el teu comentari per gairebé tot el què dius… Que te’n recordis de mi després d’haver coincidit fa 5 anys, que ahir parléssiu de mi amb el Jordi (i bé!!!), i que casi aconsegueixis fer-me posar vermell virtualment amb el què dius!! Has aconseguit confirmar-me amb el meu pressentiment que la família Castelló té un “no sé què” que la fa molt especial!!