Bones vacances!

Dijous, 30-Juliol-2009

La lluna libanesa

Ja em perdonareu, els lectors habituals, per com us he abandonat últimament. No són les vacances, si no la tesina, que semblava que no s’acabaria mai (o potser hauria de dir que no “l’acabaria” mai)… Ara -fa uns minuts- he fet els últims retocs. Punt i final (espero!). Demà marxo, per uns vint dies, a descansar i preparar l’examen que tindré a mitjans d’agost… Desconnexió total (o casi, si algun dels dies faig una escapada a casa). Em sembla que el més sensat és dir-vos a rebeure fins després del 20 d’agost…

Als/les que estigueu de vacances, aprofiteu-les. I els/les que no… també!! Us deixo amb la foto de la lluna (si hagués de trobar l’excusa per posar-la em sembla que no la posaria mai. Està feta durant el campament (la foto… La lluna és d’abans…).


Jo resistent, tu terrorista i ell traïdor…

Dimecres, 22-Juliol-2009

La primera bandera libanesa (o el lloc on es va posar...)

No deixa de sorprendre el Líban! En un parell de setmanes, amb l’arribada de les vacances, sembla que la gent ha tornat a les tradicions libaneses. Fa uns dies, explotava un dipòsit d’armes (?) d’Hesbol·là (?) per causes desconegudes (?). Fa uns dies, els soldats francesos eren rebuts a pedrades pels habitants d’un poblet del Sud del Líban quan pretenien investigar l’explosió. Les causes varien segons la font d’informació (per dir alguna cosa): que el mandat de l’ONU no els permet actuar, sinó que ha de ser l’exèrcit libanès qui ho faci; que tot i que actuaven amb l’exèrcit libanès van voler entrar en una casa sense avisar, canviant d’objectiu a l’últim moment… en el fons, el problema és que per una vegada la FINUL ha intentat fer alguna cosa per reduir les armes que Hesbol·là té al Sud, i li han parat els peus. Però per acabar d’arrodonir la lògica libanesa, resulta que ahir l’exèrcit  van detindre a 10 persones acusades d’organitzar un atemptat contra les forces de la FINUL. A mi em sorprèn que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els boscos de cedres

Dissabte, 18-Juliol-2009

Damunt un cedre

Durant els dies que he estat fora he pogut fer una passejada per un dels boscos de cedres. Els boscos libanesos no tenen res a veure amb els que podem conèixer per allà. No hi ha boscos com els que es troben al Prepirineu, al Pirineu… ni tan sols Collserola! Si parlem d’un “bosc de cedres” hem de fer unes quantes reduccions mentals, ja sigui per l’extensió ja sigui per la qualitat. És a dir, o bé es tracta d’un reduït nombre de cedres antics i “autèntics” o bé es tracta de reforestació, i a vegades amb un estil més proper al jardí que al bosc. Hi ha algunes muntanyes on s’han plantat els arbres en línies, com si fos un mapa amb les línies de nivell.

La muntanya libanesa és diferent. Aquí sempre tens una Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Coses del Líban…

Dimecres, 15-Juliol-2009

Antic edifici utilitzat per l'exèrcit israelià

Viure al Líban, ho he dit moltes vegades, et permet veure coses que a d’altres llocs són difícils de trobar. És veritat que caldria afegir “actualment”, però per a la gent de la meva edat “actualment” significa en els últims 30 anys… La fotografia d’avui és el què es podia veure a l’interior d’un edifici abandonat i mig enderrocat que vàrem trobar a Barouk, una muntanya on encara es poden veure uns quants cedres mil·lenaris (els podeu veure en aquest àlbum), trobar-se un edifici mig abandonat/destruït/construït a la muntanya libanesa no té res d’especial. Però trobar-hi inscripcions en hebreu, ja és una altra cosa… I si una de les coses que hi diu és “R.P.G.”, encara més!

L’edifici (és una deducció que faig jo, i que no requereix Llegeix la resta d’aquesta entrada »


6 dies diferents

Diumenge, 12-Juliol-2009

Detall del Campament...

Ahir vaig tornar a Beirut, després d’haver passat sis dies amb uns quants nanos de campament. La foto és un detall del què han donat de sí aquests dies. En trobareu d’altres a l’àlbum de Picasa… i n’aniré pujant i comentant els propers dies si tinc temps. Em veig incapaç de fer un càlcul de quants campaments he fet fins ara, però possiblement siguin més de quinze. I cada vegada m’emporto sorpreses. Aquest any, Llegeix la resta d’aquesta entrada »


No hi sóc…

Dilluns, 6-Juliol-2009

Si algú em busca abans del dissabte, no hi sóc. Estaré descansant, com l’any passat, a Pine-land, l’hotel ****, acompanyat dels petits que estaran de campament, és a dir, dormint en tendes de campanya i fent “l’indio” tot el dia (o casi)… Quan torni ja us explicaré com ha anat. Mentrestant podeu mirar el vídeo de l’any passat (el teniu aquí a la dreta).