Torno a marxar

Port de Saïda, o Sidó

Doncs sí, una altra vegada marxo cap allà, per passar-hi deu dies d’exàmens… O sigui que el què pugui escriure (tenint unes eleccions al costat, dubto que no hi hagi res a comentar) ho faré pel què pugui saber a través d’internet. I si no hi ha sorpreses (que tampoc serien tan sorprenents, tornaré a estar aquí el dia 11 de juny, tres dies després de les eleccions, i no sé si amb resultats definitius o amb l’espera…

Us deixo amb una imatge refrescant (repetida per als fidels al bloc) ara que comença a notar-se la calor!

Avui toca Barça!!!

Samarreta del Barça a Petra (Jordània)

Evidentment, sigui aquí o allà, avui toca parlar del Barça… I és que l’espectacle d’aquest any obliga felicitar tots els culpables d’un gran èxit, conseqüència, no ho oblidem, d’un treball seriós (gràcies Pep!) que s’afegeix a unes qualitats individuals enormes (gràcies Xavi, Iniesta, Messi per la tècnica, Puyol, Alves, Piqué, Márquez… per la lluita i professionalitat…) per acabar formant un grup que funciona de meravella. I el resultat, el fruit de tot això, és

Judicis i sentències

Imatge de l'atemptat contra en Rafic Hariri

Avui el Líban retorna a la primera (o segona) pàgina d’internacional, després que ahir el diari alemany Der Spiegel publiqués una suposada filtració del Tribunal Especial pel Líban que ha de jutjar l’assassinat de l’antic primer ministre Rafic Hariri, en la que es diu que darrera l’atemptat s’hi troba Hesbol·là. Com sempre cal prendre’s aquesta notícia amb molta prudència, i per raons ben diferents. La primera és el moment de la seva aparició, a dues setmanes de les eleccions libaneses. La segona per l’exclusivitat d’una notícia que

Estels al cel d’Amman

Un estel volant sobre Amman

No sé si haureu vist la pel·lícula basada en el llibre El caçador d’estels, ambientada a Kabul. Jo sí. I quan vaig arribar a Amman vaig tenir una sensació estranya, com si hagués estat transportat a l’escena de la pel·lícula. A Amman pots veure desenes d’estels sobrevolant la ciutat. És cert que no n’hi havia tants com a la pel·lícula, però l’espectacle era similar.

Nens al costat de l’autopista, per parelles (un recull el fil, i l’altre controla l’estel); pares amb els seus fills; enmig de les cases, en un barranc, o

Camells i més

A Petra, un dels (mini) beduïns que ofereixen passejar en burro

En el darrer escrit deia una cosa similar a que m’agrada més parlar amb les persones que no pas amb els camells que els acompanyen. I un gran amic (gran de debò!) em va replicar que ja entenia perquè no li feia massa cas: ell era el camell… Bé, darrera la conya permanent que envolta el meu amic hi ha un retret poc dissimulat al poc cas que li faig. Però és que ell no està aquí, sinó allà. Com la majoria dels lectors, i entén que no és fàcil salvar les distàncies. Total, que avui la fotografia continua la sèrie de Jordània, amb una de les escenes que més em van agradar. I aquesta vegada per l’animal i la persona…

El burro sempre m’ha semblat un

Fent de turista

Davant el Tresor de Petra

Durant la breu estada a Petra vaig tenir l’ocasió de fer de turista, cosa que al Líban gairebé ja he oblidat. La majoria de turistes es perden, al meu gust, el millor de cada lloc. Evidentment, el camell de la fotografia està allà per a què el turista es faci una foto, hi pugi i, sobre tot, pagui un parell de dòlars al propietari ja sigui per pujar-hi, fotografiar-s’hi o mirar-lo, si et despistes. Però per a mi és molt més interessant el què pugui explicar-me el personatge que va amb el camell que