Visitant el sud

Ahir vaig passar el dia al sud del Líban, visitant la base Miguel de Cervantes on hi ha els soldats espanyols de la FINUL. És la segona vegada que hi vaig, però aquest cop només va faltar que fessin una demostració en viu del què saben fer aquesta gent. La veritat és que es van portar molt bé, procurant explicar el què fan en favor del país per a arribar un dia en què la seva presència ja no sigui necessària. He penjat unes quantes fotografies a Picasa.

En el viatge hi va haver temps per veure i viure coses que fora d’aquest país és difícil de trobar (o com a mínim totes juntes). Per exemple bunkers per

Molta feina

Bosc de cedres a Bcharre

Aquest hivern ha estat diferent que el passat. Bàsicament, la diferència ha consistit en la quantitat de feina que he tingut (i que encara tinc per davant) que no m’ha permès els desplaçaments de l’any passat. M’he quedat amb les ganes d’anar a esquiar algun dia, o de fer una excursió a la neu… Una altra vegada serà! Però no volia quedar-me amb les ganes de posar-vos alguna fotografia de l’hivern libanès. La d’avui està feta a Bcharre, al nord del país, pel Jaume, quan va estar per aquí ara fa un any. Ara mateix de neu ja en queda menys, tot i que ha

Ja hi ha ambaixador de Síria al Líban

L'ambaixada del Líban a Damasc, inagurada la setmana passada

Avui s’ha conegut qui serà el primer ambaixador de Síria al Líban. Es tracta d’un fet històric, ja que permet començar una nova etapa en les relacions dels dos països. Fins ara han passar per moments en què el Líban pràcticament era una regió més de Síria i d’altres en què no hi havia cap mena de relació oficial. En la història recent del Líban Síria ha jugat un paper important ja que al final de la guerra civil va suposar l’entrada (i posterior permanència) de l’exèrcit i del règim sirià. Des de fa 4 anys, quan Síria va abandonar el país, no hi havia relacions oficials. I finalment sembla que començarà una etapa de normalitat, com a mínim formal, en la que

L’hora dels palestins (al Líban)

Entrada d'un camp de palestins

Després d’una temporada llarga de calma (llarga pel Líban… i calma també pel què és el Líban) avui hi ha hagut un atemptat contra el diputat de la OLP de visita al Líban. Ara caldrà veure les conseqüències que pugui tenir entre els diferents grups palestins que hi ha dins dels diferents camps de refugiats. Cal tenir en compte que sovint hi ha incidents entre els membres de Fatah i de Hamas (ahir, sense anar més lluny, hi va haver dos morts en el camp de refugiats de Miyeh Miyeh, al costat del lloc on ha explotat avui la bomba que ha matat al membre de l’OLP i a tres dels seus guardaespatlles).

La situació dels palestins al Líban, ja ho hem comentat altres vegades, és molt

31 anys de força interina…

A la base espanyola de la FINUL al sud del Líban

Fa 31 anys es creava la United Nations Interim Force in Lebanon, UNIFIL si es pren el nom anglès, FINUL en altres versions. Des del dia que vaig conèixer la seva existència i el seu nom m’ha cridat l’atenció l’adjectiu Interim, ja que em feia pensar en una certa temporalitat, com si fos sinònim de provisional… Doncs bé, pròpiament interí significa que serveix, que exerceix un càrrec suplint la falta d’un altre, d’una altra cosa segons el GDLC. Ara bé, en la versió anglesa, sí que té un significat de temporalitat clar. El què no està tan clar és que aquesta temporalitat hagi de significar que sigui un període breu entre dos moments diferents.

En el cas de la FINUL sembla que l’expressió Interina fa referència al fet que

Més sorpreses

Aquests dies, en els que la feina comença a fer-se notar, he tingut ganes d’escriure sobre temes que no tenen massa res a veure amb els temes habituals d’aquest bloc. Per avui parlaré d’un tema dels que ja han aparegut en altres ocasions, però abans voldria donar la benvinguda a un lector en potència… Ja que no he pogut estar a l’hospital per rebre’l, des d’aquí felicito els pares del Berenguer!

El tema d’avui són d’aquestes coses que passen al Líban i a pocs llocs més. I que a mi, ho reconec, m’encanten. Vaig llegir-ho a l’Orient Le Jour de fa uns dies, una nota breu acompanyada d’una fotografia on es veia el president Sleiman rebent a un grup de cristians i musulmans. El motiu, i aquí ve la sorpresa, era demanar-li que el dia 25 de març fos