Seguint un criteri tradicional al bloc, avui dedico l’escrit a intentar respondre la petició que ha fet l’Ignasi Sos des de l’escola Mestral d’Igualada. Demanava una explicació del guirigall de comunitats religioses al Líban. Doncs aquí la tens.
Al Líban, des de fa segles, s’hi han concentrat la majoria d’heretgies i cismes tan del cristianisme com de l’islam. Té les seves raon de ser, ja que, per un costat, és a tocar de l’origen de les tres grans religions monoteistes, i per altre el país ofereix refugi (des d’un punt de vista físic, ja que hi ha moltes valls i muntanyes difícils d’atacar) i unes condicions de vida millors que en moltes zones dels voltants (té aigua, vegetació, neu, mar…).

Icona libanesa del segle X
Això ha fet que durant segles s’hi anessin concentrant diferents grups religiosos en diferents zones del país. Entre els cristians hi trobem diferents grups catòlics (és a dir, units a Roma), com per exemple els maronites, originaris del nord de Síria i intstal·lats al Líban des de fa segles; els caldeus (procedents de l’actual Irak, i nestorians a l’origen, és a dir, que consideren que en Jesús no hi ha una unitat entre les dues naturaleses -la divina i la humana-); els melquites (ortodoxes que amb el temps tornen a la unió amb Roma); armenis, siriacs. A més n’hi ha d’altres no catòlics: protestants, grec-ortodoxes, armenis gregorians, siriacs jacobites, assiris, coptes…
Liders religiosos sunnites libanesos
Per si això no fos suficient, entre els musulmans també s’hi troben moltes de les possibles corrents (o heretgies, segons per a qui): sunites, xiïtes, drusos, alahuites, ismaelites.
I caldria, encara, afegir una comunitat jueva que fa temps era molt nombros (fins la guerra civil libanesa dels anys 80) i que actualment ha quedat molt reduïda. De fet, la sinagoga que hi havia a Beirut continua destruïda, i el cementiri tancat i abandonat (si no profanat…).
Bé, amb aquest panorama és fàcil entendre que no és fàcil entendre el què passa al Líban! Ja que el sistema polític està basat en una certa representació de les diferents comunitats reconegudes en la constitució. Els llocs claus del govern i de les principals institucions públiques estan repartits entre les diferents comunitats (malgrat que, tal i com s’explica en aquest article, s’hauria d’anar canviant cap a un repartiment fonamentat en les capacitats dels candidats…)








Divendres, 10-Octubre-2008 a les 11:32 am |
Molt interessant!!
Llàstima que les lletres del mapa gairebé no es llegeixen.
Divendres, 10-Octubre-2008 a les 2:47 pm |
M.P.: he afegit l’enllaç a la fotografia original on es llegeixen millor les lletres. Només cal fer clic sobre el mapa. Gràcies pel comentari!
Divendres, 10-Octubre-2008 a les 6:12 pm |
Bona explicació, com sempre l’has encertat!
Dissabte, 11-Octubre-2008 a les 11:01 am |
Tinc dubtes: la distribució geogràfica és exclusiva o de majories? Ho dic perquè sembla que només es barregin en les zones de ratlles però no sé si és tan radical la distribució…
I d’altra banda… Quan parles de Beirut parles de barris organitzats per criteris semblants, hi són també totes les comunitats o només algunes? I és tan radical també la distribució?
I ‘últim: amb tantes variables, com van les afinitats i les desconfiances? Vull dir: és més intens el que separa sunnites i xiites del que separa sunnites i cristians? O a l’inrevés? O no es pot mirar des d’aquest punt de vista?
Merci per endavant… Et dono tema per un segon post al respecte.