Preparant el retorn

Aquest és l’últim escrit de la primera temporada del bloc. Demà a aquestes hores estaré a Roma, amb tot un dia per davant, i demà passat ja estaré a Beirut, amb les piles més que carregades per a la feina que m’hi espera.

Avui, per tal de facilitar-me una adaptació a la (trista) realitat libanesa, hi ha hagut un nou atemptat al nord del país. Balanç: 6 morts i una trentena de ferits. L’objectiu, com fa un mes i mig, soldats. I segurament, com fa un mes i mig, la setmana que ve aquests soldats hauran caigut en l’oblit dels mitjans de comunicació.

Els propers dies espero poder fer el comentari d’aquests dies passats a Catalunya, i del retorn al Líban. Però cada cosa al seu moment!

Ja s’acaba…

Bé, encara em queden uns dies, però comença a aparèixer a l’horitzó el retorn al Líban, després del què haurà estat un mes bastant ben aprofitat. Si no hi ha sorpreses (cosa que no es pot descartar) el dia 30 faré una escala de 12 hores a Roma, i l’1 a primera hora arribaré a Beirut, i retornarà la vida al bloc!

Per cert, que he vist que ha començat la votació per als Premis Blocs Catalunya. Si us animeu a votar, aquí teniu l’enllaç.

Fins aviat!

caram, caram…

Vist el Líban des d’aquí sembla tot molt més misteriós i (semblava impossible) encara menys comprensible. Però no deixa de sorprendre’m la poca informació que arriba: ni els atemptats, ni els incidents amb morts… Cap notícia. I això, encara és pitjor que l’aparició de les males notícies, ja que significa, siguem clars, un interès mínim per el què passa per aquella regió del món

A mig camí

Ja han passat 15 dies des que vaig marxar de Beirut. Encara en tinc 15 més per davant abans no hi torni. I mentrestant, lògicament, continuen passant coses per allà (el què abans era aquí…). L’assassinat d’un dels polítics drusos, i el començament d’una taula de diàleg on s’haurien de tocar els temes de fons que tenen el país bloquejat. Ja veurem què passarà realment!

Insta·lat a Barcelona

Doncs sí, aquí em teniu, després d’un viatge sense incidents, situat còmodament a la costa del Maresme (no donaré més detalls per evitar els paparazzi…). Suposo que aquests dies per aquí em serviran per recuperar l’impacte dels contrasts respecte l’altra punta del Mediterrani.

L’actualitat libanesa, pel què he pogut veure, segueix sense canvis: un mort i uns quants ferits en diferents incidents, Israel fent exercicis en els territoris de les granges de Shebaa… Ja veig que no podré desconectar massa!