Amb l’experiència d’ahir pensava que hauria après a no barrejar temes, però la vida no em dóna per fer dos escrits diferents cada dia, i no puc estar-me d’explicar les coses quan les conec… O sigui, que després de la barreja de futbol i refugiats de guerra d’ahir, avui hi torno, amb dues notícies, una de bona i una de dolenta.
La bona és que dilluns faré (en principi) un treballet de periodista com Déu mana. Aniré a la inauguració d’un projecte de cooperació de la FPSC a Tir, que consisteix en la construcció de vivendes per als pescadors (com els de la fotografia d’avui), un sector professional (i social) bastant deixat.
Es tracta d’un projecte destinat a gent de les dues comunitats que es troben a Tir (musulmans i cristians), i és un bon exemple de com es pot treballar per a facilitar la vida en comú dels diferents grups. No crec que sigui la primera notícia en els telenotícies, però per alguna cosa he de començar!
La mala notícia fa referència a la situació a Beirut, que s’ha enrarit enels últims dies després del què es va vendre com un acord per solucionar els problemes… Hi ha hagut de nou alguns (pocs) carrers bloquejats en barris musulmans, trets, i diferents incidents. Com amb els nens petits, cadascú diu que la culpa és de l’altre, entre partidaris de Hariri per un costat, i de Nasrallah i Berry per l’altre. En el fons, com deia la meva mare quan era petit, dos no es barallen si un no vol, tot i que sempre he pensat que no és del tot cert!
Divendres, 6-Juny-2008 a les 11:01 am |
Per al·lusions.
No sé d’on vaig treure aquesta frase. Segur que la he heretat. Crec que era del meu pare, el teu avi Albert…Que segurament tot i no volent li va tocar lluitar a la guerra dels anys 36-39… Potser no és una veritat absoluta, però hi ha maneres millors d’arreglar les coses que barellant-se … Potser allò que és important és no haver d’arribar al punt de barellar-se…establint ponts molt abans…
Aquesta idea de treballar conjuntament gent de les diferents comunitats, ja sigui als equips de futbol o a la construcció de cases de pescadors és segurament molt important, encara que es tardi una mica a trobar els resultats.
Ara recordo la filosofia del Pep Massabeu i la tasca que a través del futbol ell i la seva gent duu a terme al Raval de Barcelona.
Bé, encara no hem comprat els billets per a viatjar a Beirut…potser que esperem una mica….Seria una llàstima no poder-ho fer…
M.
Divendres, 6-Juny-2008 a les 5:18 pm |
Estic amb la teva mare, prudència. Nosaltres hem de comprar els bitllets i demà decidirem que fem, parlarem amb Beirut per veure com veuen les coses allà. Ja us informaré
Divendres, 6-Juny-2008 a les 9:16 pm |
Gràcies Calin!!
No sé si vius a Barcelona. A veure si algun dia ens coneixem. Llegeixo sempre els teus comentaris. A veure si podem anar-hi aBeirut. ens faria molta il·lusió. Esperem què diuen els teus!
m. Pilar
Diumenge, 8-Juny-2008 a les 1:36 am |
De moment, stand-by, esperen veure com van les coses aquests primers dies de gobern. Ara com ara és molt precipitat. Espero que en Ferran ens dongui més bones notícies. Això no vol dir que no hi anem i per descomptat la decissió la prenem des de Barcelona, a Beirut no hi veuen cap problema i estan entusiasmats perquè hi anem.
Una abraçada
Diumenge, 8-Juny-2008 a les 9:58 am |
Evidentment, des d’aquí no s’entén que la gent no s’animi a viatjar… si la cosa està més tranquila que mai!!