Parlem de futbol(í)

Després del què vaig escriure ahir (que ha tingut una acceptació major de la que em pensava) avui canvio una mica de tema. Però és que no m’he pogut estar de fer la foto… Suposo que algú haurà vist alguna vegada un exemplar com el de la fotografia, però a mi m’ha fet gràcia, i aquí la teniu.

 

No té pèrdua… es tracta d’un exemple genial de l’art d’aprofitar les coses, d’economia de la bona: el què en el seu moment va fer la feina en una cadira o en una barana, ha passat a ser un defensa, centrecampista o davanter… Per fixar-lo, què millor que un tros de filferro. El terreny, ho podeu veure a les fotografies que he penjat a picasaweb, tampoc té desperdici (mai millor dit).

Està a Rebound, on he conegut -ja fa molt de temps!- els incidents que hi havia a diferents punts de la ciutat. Avui hi hem organitzat un campionat per a nanos (hi havia 8 equips), i quan ja no hi quedava gairebé ningú he aprofitat per immortalitzar el futbolí libanès.

M’ha recordat les partides que havia fet a la sala que hi ha (?) al Princesa, o a les sortides del col·legi, a Mira-sol. El futbolí sempre té la seva gràcia, i quan et trobes amb professionals pot arribar a impressionar el domini que en tenen…, i les hores que li han dedicat!!