De nou la calma al Líban, per ara

Aprofito que sembla que el dia està més tranquil per fer una escapada al nord. Així també responc les preguntes sobre la normalitat de la vida. Però no és massa generalitzable. Aquesta tarda escric amb més calma!

Aquesta entrada ha estat enviada el Dissabte, Maig 10th, 2008 a les 7:26 am i està arxivada sota Sense categoria. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de la sindicació RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenllaç de la teva web.

5 Respostes cap a “De nou la calma al Líban, per ara”

  1. Eduard Diu:
    Dissabte, 10-Maig-2008 a les 9:27 am | Respon

    Hola Ferran,

    Ànim, cuida’t molt i una forta abraçada des de Barna…

  2. Àlex Diu:
    Dissabte, 10-Maig-2008 a les 11:31 am | Respon

    Cada vegada que a la tele parlen del Líban penso en el teu bloc. És tant interessant tenir una visió catalana de tot el que passa. Ja he llegit l’entrevista de Vilaweb! Interessant també!

    Àlex

  3. Montse Diu:
    Dissabte, 10-Maig-2008 a les 12:09 pm | Respon

    Apa, Ferran!! Una entrevista amb tu a la portada de Vilaweb!! És molt interessant tot el que ens vas explicant i trobar-te tan a prop, tot i ser tan lluny és agradable per nosaltres!! Però segur que t’estimaries més no haver estat entrevistat i que hi hagués tranquil·litat al país, no? A veure si s’arregla una mica a poc a poc. T’ho desitgem de tot cor. Una abraçada

  4. valentitorra Diu:
    Dissabte, 10-Maig-2008 a les 12:24 pm | Respon

    Òstres! què hi fa un Torra a Beirut? No cal que et digui que segiré atentament el teu bloc.

    Jo sóc un Torra de Manresa, Valentí Torra Bitlloch. El teu avi i el meu pare, cosins, el teu besavi i el meu avi germans….!

    Sort Ferran!

  5. ferrancanet Diu:
    Dissabte, 10-Maig-2008 a les 6:12 pm | Respon

    He de confessar-vos que em feu sentir una vergonya considerable, i una alegria enorme!

    Quan vaig començar el bloc ho vaig fer pensant en pares, germans i germanes i algun amic amb una mica de temps… Més tad s’hi va anar afegint més gent. Va sortir al Regió7, a La Vanguàrdia, a blocs de viatges… i ara, per desgràcia, la cosa s’ha descontrolat. I amb l’allau de gent apareixen les sorpreses: parents més i menys llunyans, pares de famílies relacionades amb la meva família, libanesos més o menys anònims, periodistes i amics virtuals i físics… De veritat, que estic absolutament sorprès! I molt agraït, sincerament!!

    Una abraçada a tots!!

Deixa un comentari