Repassant fotos per posar la d’avui m’he trobat amb una que havia fet (aquesta és meva…) al port fenici de Tyr, a les barques dels pescadors cristians. M’ha proporcionat el tema d’avui, relacionat amb l’economia libanesa, però no en general, sinó en particular, l’economia domèstica, o els problemes que molta gent té per arribar a menjar (arribar a final de mes és un concepte bastant absurd per a molta gent, ja que no hi ha cap diferència entre els dies del mes!)
Els pescadors al Líban no són massa abundants, i són principalment cristians. Per les cases, les barques i una mica tot plegat pots fer-te una idea de com viuen. El mateix es pot dir de molta gent que viu a Beirut, que ha de buscar maneres curioses per sobreviure, com per exemple la persona d’aquesta fotografia (de nou del Jaume…)
Pel país es veu a molta gent sense feina, sense massa res a fer, que ajusta les despeses fins a l’última lliure, que aprofita qualsevol cosa que troba…
Allà els ploms encara s’arreglen canviant el fil per un d’algun tros de cable. Per a alguns aquesta frase pot semblar mistèrica o en clau, però fa uns anys era una pràctica comuna allà. Doncs aquí encara es fa el mateix.
