No hi haurà president!

Per un moment, quan llegia la premsa libanesa, he pensat la sensació d’una notícia semblant a Espanya. Els titolars serien dels que fan història, ocupant mitja pàgina de la portada dels diferents diaris (m’imagino El País, La Vanguardia, l’ABC o el que volgueu): “Se suspenden las elecciones”, “No habrá presidente” o alguns més polítics com “ataque a la democracia” o el què us pogueu imaginar.

Doncs bé, aquí (en aquest blog aquí és Beirut, i el Líban en general) ja han anulat la votació per escollir el president més de 15 vegades… El meu germà em deia, mig emocionat, això és l’anarquia! El problema és que l’anarquia com a utopia és molt atractiu (o pot ser-ho) però l’anarquia pràctica té alguns inconvenients.

No, no hi haurà la votació prevista pel dia 11 (aquesta vegada m’avanço a la declaració oficial, preferint passar-me de llest que d’ingenuu). I sí, la situació tendeix cap a l’anarquia, amb zones del país fora del control de l’estat, amb molta gent buscant la manera de sortir del país perseguint d’una merescuda tranquilitat.