Ahir, cap a dos quarts de cinc, va tornar a aparèixer aquest so inconfundible… Jo estava al balcó de casa, i la reacció dels veïns em va confirmar el què em temia. Un altre cop!
La pregunta en aquell moment era “contra qui?” Després, al cap d’unes hores, em sembla que la pregunta és indiferent, com a mínim en part. Perquè és igual contra qui. Evidentment per a les víctimes no és igual, però per a la resta, sí, ja que en realitat és contra un país que intenta ser “normal” i sembla que d’altres no en són partidaris.
Aquesta vegada no posaré foto, perquè ja les haureu vistes (suposo), ni pretenc analitzar els motius… simplement volia fer una petita o insignificant aportació, per a què fora d’aquí s’entengui una mica més el què passa en aquest país, on molta gent n’està fins al “gorro”, i on molta gent que podria fer alguna cosa sembla que no acaba de veure la responsabilitat que hi tenen.
